| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dimecres, 13 de febrer de 2008
>

La ciència recreativa d'Estalella

La UdG s'implica en l'homenatge al científic i actualitza la seva obra 90 anys després

la contra

EDUARD BATLLE.


Ciència recreativa, de Josep Estalella, és un llibre d'experimentació per a gent jove que ha conservat la frescor d'ençà el 1918 i que l'autor va preparar mentre residia a Girona. Després de nombroses reedicions, ara surt una obra editada en forma de facsímil per l'Ajuntament de Barcelona –dins l'Any de la Ciència– i el lideratge de l'editorial gironina Competium. Com a novetat, amb aquesta edició apareix un segon volum, Ciència recreativa comentada, redactat principalment per professors de la Universitat de Girona, que avui es presenta.

El primer volum d'aquest conjunt es titula Ciència recreativa i va ser publicat el 1918 per Estalella, que va ser catedràtic de l'Institut de Girona durant la primera part del segle XX. Aquest llibre conté una llarga llista de jocs d'enginy i d'entreteniment que permeten acostar la ciència als estudiants de secundària i popularitzar-la. El segon volum, Ciència recreativa comentada, posa al dia molts dels jocs i entreteniments d'Estalella, fent-hi esment d'alguns aspectes particulars, donant-hi una visió actualitzada, o fins i tot evidenciant la dificultat de fer-ho en la societat actual. Aquests comentaris han estat coordinats per Joan Miró, professor del departament de química de la UdG.

Estalella va néixer a Vilafranca del Penedès (1879) i va morir a Barcelona (1938). Llicenciat, amb molt bones qualificacions, en ciències fisicoquímiques per la Universitat de Barcelona (1898), va obtenir el títol de doctor el 1902. Va ser professor auxiliar de la Universitat de Barcelona (i ajudant de l'estació meteorològica de Barcelona entre 1899 i 1901) fins que, l'any 1905, es va presentar a les oposicions a càtedra de Física i Química i va obtenir plaça a Girona. Llavors es va casar amb Joana Aixelà i Mas –que va morir a Cassà de la Selva l'any 1916–, amb qui va tenir tres fills.

Durant la seva estada a Girona, Estalella, a més de les assignatures que corresponien a la seva especialitat de l'Institut de Batxillerat, va impartir classes a Magisteri; el que aleshores s'anomenava Nocions de ciències físiques i naturals amb aplicacions a indústria i higiene (1910-1914), i va exercir com a bibliotecari de l'Institut (1906-1908) i va ser un dels professors destacats del centre. També consta que va organitzar un curset de cosmografia (1909-1910). L'any 1913 va ser nomenat catedràtic numerari dels estudis generals de Física i Química (1913).

El Dr. Estalella va saber combinar les classes, les col·laboracions industrials i la feina de laboratori químic amb afeccions de naturalista. Mentre passejava observava la naturalesa –un principi formatiu que tractava d'induir en els seus estudiants– i col·leccionava plantes. Així, va publicar diverses notes sobre orquídies i va preparar un herbari amb 19 orquídies recollides a la font del Ferro, la vall de Sant Daniel, el Polvorí, les Pedreres, Sarrià de Dalt...

Mentre feia les classes, Estalella va donar sortida a la seva inclinació aplicada. A Girona, va col·laborar amb diverses empreses: Construccions Metàl·liques i Elèctriques, Adroher Hnos., Planas i Flaqué... Va participar en l'electrificació del santuari del Collell, en la construcció de la central del Pasteral i en altres obres. Precisament, en un dels articles recull un fenomen esdevingut en la inauguració del Pasteral (1908) per il·lustrar l'argumentació de la nova formulació de la teoria del xoc de retrocés que elabora.

També va ser membre de la Junta provincial de Sanitat de Girona (1908) i es va dedicar a fer anàlisis químiques; entre altres, va fer l'anàlisi de les aigües termals de Caldes de Malavella, resultats que no va fer públics fins al 1932. No obstant aquesta tendència tan clara en ell i que era molt preada per les empreses, no va avenir-se a continuar amb Construccions Metàl·liques i Elèctriques quan la companyia es va traslladar a Barcelona.

La pedagogia va ser una de les línies mestres d'Estalella durant tota la seva vida. Cap al final de la seva estada a Girona, l'any 1919, va ser comissionat per la junta d'ampliació d'estudis per visitar liceus del sud de França i del nord d'Itàlia. La vida posterior del Dr. Estalella va unida a la renovació republicana i a la història de la política educativa de la Generalitat. Avui, una escola pública de Vilafranca del Penedès porta el seu nom.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.