Fa molt temps que hi donava

voltes i ara, arran d'un fet puntual, recent i proper, m'he decidit a posar-ho negre sobre blanc. Reflexiono sobre les informacions de la secció judicial d'aquest diari: el judici contra aquest, l'acusació contra aquell, la imputació de l'altre. Que una persona sigui acusada pel ministeri fiscal i/o per les acusacions particular o popular per la suposada comissió d'un delicte, és notícia; hi estic d'acord. En ser notícia passa a formar part del dret a la informació i s'ha de publicar; hi estic d'acord. Però la pregunta és: Com s'ha de fer? N'hi ha, almenys, dues, de maneres: 1.- La primera dóna compte del fet, el situa en el temps i l'espai i inclou unes pinzellades descriptives del/s suposat/s autor/s o subjectes actius del delicte sense dir-ne els noms (edat, sexe, professió, potser fins i tot les seves inicials). Tot seguit objectiva la pena que demanen les acusacions i la posició que adopta la defensa. Tenim un exemple d'aquesta forma de fer a la plana 24 d'El Punt de dissabte passat 09-02-2008 en la notícia titulada: «Un mosso i dos gestors...». No sé ni vull saber, ara per ara, ni qui és el mosso ni qui són els gestors.

2.- La segona manera consisteix a fer el mateix que en la forma precedent si bé aquí s'hi afegeix un fet diferencial transcendental: s'identifiquen amb nom, cognoms i fotografia els suposats autors dels fets encara no decretats delictius.

En tenim també un exemple a El Punt del mateix dia 09-02-2008 a la plana següent, la 25. Arribo, per no allargar-ho amb més reflexions, a una conclusió: la primera forma indicada de donar una notícia de la secció judicial satisfà el dret a la informació, és èticament acceptable i garanteix, a més, la presumpció d'innocència dels encartats.

La segona manera també satisfà el dret a la informació, però per mi és èticament reprovable i no respecta la presumpció d'innocència material (potser sí la formal) i camina de la mà de la premsa més rosa. Un diari com aquest no s'ho hauria de permetre si vol ser una referència seriosa arreu. La primera notícia a la qual em referia (la del mosso i els dos gestors) està situada al Baix Llobregat: per això el diari decideix que als gironins no ens interessa saber els noms d'aquells presumptes autors? La segona notícia, en canvi, se situa a Girona capital, on tots ens coneixem i publicar els noms i cognoms i les fotografies: fa més safareig potser?, incrementa la morbositat?.

El que sí que és cert és que constitueix, d'entrada, una condemna prematura de facto. Això és intolerable. El primer dia que es va parlar d'aquesta notícia en aquest mateix diari van sortir la fotografia i els noms dels sis acusats. Ara, a tres dels acusats, les acusacions els han retirat els càrrecs però resulta que a la fotografia del dia 09-02-2008 aquestes tres persones ja no hi surten: ara ja no interessa saber a qui no s'acusa? No tenen dret a cap acte de desgreuge? Altre cop intolerable. La sentència que es dicti, si és absolutòria, despertarà el mateix interès pel diari i tractarà el tema de la mateixa manera? El trist de tot plegat és que sigui quina sigui la resolució final, als retratats i identificats pel seu nom, aquí a Girona, ja se'ls haurà fet un mal irreparable i d'això n'és responsable qui escriu la notícia i qui decideix publicar-la amb aquesta estructura.

Si són condemnats, quan la sentència sigui ferma i no s'admetin, per tant, més recursos, que tots sapiguem qui són els delinqüents, però no abans. Abans a mi no m'interessa i a aquest diari tampoc li hauria d'importar res més que la notícia i el fet en si mateixos. Ètica i presumpció d'innocència ho demanen. Crec en el periodista i ciutadà i no en el periodista i censor. L'editor, el director, el consell editorial i els periodistes d'aquest diari farien bé de pensar-hi.