Hannah Collins fixa la seva particular mirada en el món actual emulant el cineasta rus Andrei Tarkovski (1932-1986), que va fer cèlebre la teoria que el cinema tenia la virtut d'esculpir el temps, fixar-lo com una escultura, per sempre. Collins ret el seu propi homenatge a Tarkovski en una exposició que presenta a Vilafranca la galeria Palma Dotze –a punt per obrir estand a Arco–, i que esdevé un preludi d'una exhibició més àmplia que l'artista anglesa mostrarà al maig a Caixafòrum.

Poètica i punyent, Hanna Collins (Londres, 1956) aborda en el seu treball una representació de la realitat que es desenvolupa bàsicament en dos formats: el vídeo i la fotografia.

En el primer cas, l'artista presenta Current history, enregistrat en col·laboració amb famílies gitanes de la població de Beshencevo, a la Rússia central. Ve a ser una continuació del treball realitzat fa uns anys amb la comunitat gitana del barri de La Mina, a Sant Adrià de Besòs, en què l'artista analitza aspectes com ara la convivència entre cultures i la pervivència de determinades tradicions en la perifèria de les ciutats. En aquest cas, no es tracta d'un treball sobre minories sinó transmetre com es viu el final d'una època en un país amb una ideologia molt forta. Hannah Collins mostrava el projecte de La Mina en un festival de Rotterdam quan un intel·lectual rus, Edouard Chiline, la va convidar a casa seva per conèixer aquest tros d'univers. Hi va anar. I va enregistrar imatges de la vida quotidiana d'aquest nucli en l'ambient gèlid del cru hivern. El resultat és a la frontera de la creació i el documental. «Tot podria ser documental perquè està basat en la realitat, però a mi m'interessa la forma», diu, però, Collins, que des del llenguatge del cinema experimental reflexiona sobre el pas del temps i la petjada que hi deixen persones, objectes i paisatges. A Vilafranca, Current history es presenta en format de vídeo en una versió llarga de gairebé una hora de durada; la mateixa obra (que originalment va ser filmada en 16mm), s'exhibirà a Caixafòrum amb una projecció en doble pantalla i una durada de 34 minuts. A la mostra de «la Caixa» l'artista anglesa hi presenta dues obres cinematogràfiques més: La Mina i Every other day, en què tracta l'arribada d'immigrants africans a tres ciutats europees: Londres, Roma i Madrid.

Pel que fa a les fotografies, destaca la seva monumentalitat, i la participació quasi física de l'espectador. Per exemple, en el cas de la remodelació del teatre La Laboral d'Astúries (amb una impressió sobre tela de més de dos metres), en què Collins situa l'observador dins de l'obra en el que ella denomina l'«anti-funció». Molt més lírica resulta la imatge de la platja vora Les Tres Xemeneies de Sant Adrià, en què la bellesa del mar i la llum matinal queda enfosquida pel dantesc panorama industrial. Collins, però, és capaç de saltar de les grans arquitectures i els paisatges colossals i trobar el detall més delicat en un vidre esquerdat amb forma de teranyina en què la imatge evoca vida i mort, la cicatriu dels cops i el desgast dels anys, però també la fragilitat i la tendresa en unes flors. Brillant capacitat metafòrica amagada en la simplicitat de dues plantes de gessamí. Subtil i amb personalitat, el llenguatge visual de Collins sedueix.