Antoni Vives Fierro (Barcelona, 1940) subratllava en una entrevista que en el seu cas la pintura era molt més que un ofici. «Tot el meu entorn està relacionat amb la pintura i no m'interessa gairebé res que no estigui relacionat amb ella», deia l'artista barceloní en aquesta entrevista. Artista de llarga trajectòria, Vives Fierro segur que té altres interessos i motivacions a la vida, com ara el Barça i l'amistat amb el president de l'entitat, Joan Laporta, que va presentar la seva exposició a El Claustre. En tot cas, és evident que en Vives Fierro vida i art es confonen sovint, i que en els seus olis hi recrea paisatges que li són molt pròxims: la façana de la Pedrera vista des del passeig de Gràcia i el saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, però també espais més prosaics i sense tanta lluentor, com ara una porteria d'un immoble de l'Eixample barceloní. La poesia apareix cada dia en els llocs més insospitats de la nostra quotidianitat, si tenim ulls per veure-la. Fa temps que Vives Fierro no baixa al carrer per pintar del natural. No ho necessita: tot el que pinta ho té tan interioritzat que, ja siguin instantànies urbanes o bodegons surrealistes, en fa prou amb els records.