La Generalitat i l'Estat van començar a mitjans de la dècada dels vuitanta a adquirir terrenys al terme municipal d'El Far d'Empordà, a tocar del complex fitosanitari de Vilamalla, amb la finalitat de fer-hi un centre internacional de transports i duaner. L'objectiu era descongestionar el trànsit de mercaderies, tant ferroviàries com terrestres, a les duanes de Portbou i la Jonquera, que es mostraven molt saturades. La compra dels terrenys es volia fer amb discreció per evitar l'especulació, cosa que no es va aconseguir. L'any 1991 aquest diari publicava que l'Incasòl va pagar l'octubre de l'any anterior 146 milions de pessetes per unes finques que una empresa havia comprat tres anys abans per 43,5 milions de pessetes. Per tant se'n va pagar el triple.

En aquella època –primavera del 1988– el governador civil de Girona, Pere Navarro, parlava de la «imminent» presentació «d'un projecte que resoldrà el tema de la plataforma duanera amb una perspectiva futurista de cara a l'any 2000». Com passa en aquests casos es va crear una comissió formada per les diferents administracions per coordinar el desenvolupament de la plataforma. Finalment el projecte es va presentar a Figueres el 29 de novembre del 1989, el mateix dia que l'aprovava la comissió d'Urbanisme de Girona. Havia d'ocupar cent hectàrees i les obres s'havien d'iniciar un any més tard. La inversió era de 1.400 milions de pessetes, nou-cents milions els havia d'aportar l'Estat i la resta, la Generalitat.

Però la supressió de les duanes va resultar ser un fre i va obligar a replantejar-lo i es va començar a parlar d'un centre de transport intermodal que combinés tren i camions. La desaparició de les duanes no va tenir efecte en el trànsit de mercaderies que, no només no es va reduir, sinó que va augmentar.

El projecte, però, va entrar en una via morta tot i les periòdiques reivindicacions que es feien des de la comarca i des de sectors empresarials. També eren periòdics els anuncis de desencallament que es quedaven en no res. L'any 2001 hi va haver un punt d'inflexió, quan el grup Inditex i la Generalitat van començar negociacions perquè estaven interessats a muntar al nord de Catalunya un centre de distribució de la cadena Zara per tot Europa. Es presentava com una de les inversions empresarials més importants que s'han fet mai a la demarcació de Girona –14.540 milions de pessetes i 760 llocs de treball–. L'Incasòl es va afanyar a comprar més terrenys, però després d'un any de negociacions Inditex va optar per instal·lar-se a l'àrea de Saragossa perquè allà, el centre intermodal ja estava fet i no era virtual, com el del Far.

Amb la pèrdua del projecte d'Inditex tot van ser laments i promeses de posar el fil a l'agulla per si es donava una altra oportunitat, però set anys més tard, tot continua igual. L'únic rendiment que s'ha tret dels terrenys on ha d'anar el centre de transports intermodal és la plantació de gira-sols o l'abocament de purins.