«Vaig tenir la millor parella de ball que es pugui tenir per perdre la por que alguna cosa pugui sortir malament», comentava ahir Penélope. «És un monstre», deia referint-se a Kingsley. De la seva banda, l'actor britànic va confessar que havia estat un «treball intens per poder plasmar la vulnerabilitat de l'home». Kingsley va dir que s'havia sentit progressivament més segur, «recolzat per aquestes dues dones». Elegy reprodueix de forma «intel·ligent i subtil», en paraules de Coixet, l'agonia que es planteja en la novel·la de Philip Roth, The Dying animal, al voltant d'un professor i crític literari que se'n va al llit amb una estudiant de seguida que acaba la relació docent, qüestió de no ficar-se en embolics. Cada episodi amorós és com un antídot contra la vellesa.

Coixet, que ja va estar a la Berlinale amb Cosas que nunca te dije el 1994 i el 2002 va competir amb Mi vida sin mi, va explicar que va estar en contacte «molt estret» amb el novel·lista: «Em va trucar un dia abans de començar a rodar i em va dir que tingués en compte que el cos té més memòria que el cervell». A causa de l'intercanvi de papers que finalment es genera en el film, la directora afirma: «No tot es decideix en funció del pols vellesa-joventut».

Una altra de les pel·lícules que va concursar ahir és Avaze Gonjeshk-Ha, de Majid Majidi. És un film iranià que es mou en la línia poètica, habitual en la cinematografia del país. Una part està rodada a Teheran, i una altra, al camp. La pel·lícula reflecteix les vicissituds d'un pare de família que perd la feina en una granja avícola per culpa d'un estruç indòmit i s'ha de buscar la vida com a taxista amb moto pels carrers de la capital. Rere la perfecció estètica, el film presenta una al·legoria sobre la temptació de l'home de vendre's l'ànima bona a l'avarícia.