L'altre dia vaig llegir al diari un article d'opinió referent a la llei de dependència que va ser la gota que em faltava per poder escriure aquesta carta. Estic cansada de veure notícies sobre la llei de dependència. Estic cansada de la publicitat a la televisió que elogia la nova llei. Estic cansada de la política en general.

Què significa que pagaran a les famílies que no han sigut a temps de cobrar la subvenció ja que la persona dependent ha mort abans?

Crec que les famílies necessitem les ajudes quan tenim el malalt o la persona en situació de dependència a casa. A mi se me'n refoten, els calés que em puguin donar després.

La mare vivia sola en un poble de la Garrotxa. Ja fa un any que no pot viure sola.

La meva germana i jo fa un any que tenim demanada una ajuda per a una residència. La dona té problemes greus de mobilitat. Després de la inacabable paperassa, les paraules de l'assistenta van ser que no hi hauria problema, ja que la mare no té estalvis ni propietats, només una pensió que no arriba ni a la meitat del preu d'una residència.

Sabíem que la cosa aniria per llarg, com totes les coses burocràtiques.

Però fa un any que la mare viu amb nosaltres, si d'això se'n pot dir viure. Tres setmanes amb la meva germana en un poble de l'Empordà, i tres setmanes amb mi a Girona. Però això no és tot. Tant a casa meva com a casa de la meva germana tots anem a treballar, i la mare es queda sola moltes hores. Això no és vida, ni per a ella ni per a nosaltres. Anem a treballar sempre amb el patiment de deixar-la sola.

Les persones que no s'han trobat en una situació semblant no es poden imaginar que angoixant que arriba a ser.

I a sobre l'assistenta social ens va deixar clar que si demanàvem aquesta ajuda per a residència no podíem demanar l'ajuda econòmica per tenir la mare a casa.

Estem tan esgotats, que vaig fer una trucada a Besalú, que és on es troba l'assistenta social que li toca a la meva mare per zona. Però com que no en vaig treure l'aigua clara, vaig trucar al Consorci de la Garrotxa, que és on pertany. Vaig parlar amb una noia que molt amablement va mirar com estava el tema, i em va dir que anava per llarg. Per això estem cansats. És ara, que necessitem l'ajuda, no després. Només sentir parlar de la llei de dependència, se'm posen els pèls de punta.

Esperem que l'ajuda ens arribi aviat, perquè és ara, que la necessitem.