| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


diumenge, 10 de febrer de 2008
>

El tancament de Fibracolor



opinió
Regidor de Promoció de la Vila i Relacions Institucionals de l'Ajuntament de Tordera


BERNAT COSTAS..

Fa ben pocs anys, els germans Mas escrivien un interessantíssim llibre en què repassaven la història de Fibracolor, l'empresa nascuda l'any 1953 per satisfer les necessitats de producció de teixits que el sistema econòmic autàrquic que acompanyà el feixisme no podia adquirir fora de l'Estat. Per a Tordera, la decisió d'implantar l'empresa al nostre terme va suposar la transformació econòmica més gran del municipi en tota la nostra història. En pocs anys, el sistema econòmic que havia imperat durant segles, en què l'agricultura i la manufactura eren les activitats productives dominants, es transformava de soca-rel. La gran indústria passava a ser el motor de la nostra economia, i de retruc modificava l'estructura social de Tordera, i la nostra realitat urbana. El naixement del poblat de Fibracolor (una colònia fabril nascuda un segle després que ho fessin les altres colònies industrials al nostre país) –i després del nou veïnat de Sant Pere– eren la part més evident en el pla constructiu; i el «monocultiu tèxtil», la nostra font de riquesa. A canvi, la dependència de tot un poble d'una sola indústria n'era la moneda de canvi. Fibracolor ens va fer un municipi pròsper, però, en bona mesura, també ha estat el nostre llast.

El tancament de Fibracolor, 55 anys després de la seva inauguració, tanca el cicle. La lenta davallada de Fibracolor i la seva pèrdua de pes econòmic sobre el conjunt del municipi no són sinó petits consols, davant el cop psicològic que ha suposat la notícia del cessament de l'activitat. És cert que Tordera ja feia temps que no vivia en dependència absoluta de Fibracolor, i que els serveis són ara la clau de la nostra economia. També és cert que el creixement demogràfic de la darrera dècada va fer decréixer el nombre de famílies que en depenien. Però, de forma directa per a qui encara en cobrava el sou, i de forma indirecta per a la psicologia de tota la resta, el tancament de la Fibra ens ha trasbalsat els esquemes.

Ara, més que mai, és el moment de mirar cap al futur. Sabem què tenim, i toca definir on volem anar. La base empresarial i comercial actual de Tordera està en procés d'expansió. La força del mercat del diumenge, l'estructuració d'un eix comercial potent (que ja és una realitat en el nou pla general) i l'empenta afegida que hi han de posar els nostres comerciants són les eines que ens permeten ser optimistes. Hi hem d'afegir el nostre potencial turístic; Tordera té les condicions idònies per esdevenir un pol d'atracció de turisme de natura, d'esport i lleure, i hem de ser capaços de posar-ho en valor.

Alhora, el cada dia més pròxim naixement del nou polígon industrial de Can Buscà ens ha de permetre reforçar el nostre teixit industrial. Moltes empreses hi estan ja interessades, i els hem de posar les coses fàcils. Hem de crear un teixit de petites i mitjanes empreses, que són les que creen més riquesa i ocupació –més estable i més ben pagada–, i que no poden usar la força que els dóna l'envergadura per fer xantatge al municipi. Accepten les regles i creen riquesa, en comptes d'imposar les pròpies regles i endur-se'n la riquesa.

El final del cicle que suposa el tancament de Fibracolor ha de servir per enfortir un model econòmic basat en la diversitat, on els serveis, el comerç, la indústria i l'agricultura siguin els pilars –necessàriament complementaris i no únics– de la nostra economia.





Ara, més que mai, és el moment de mirar cap al futur



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.