Malgrat la diferència de criteris, la decisió del TS, que farà pública la seva argumentació avui, no afecta l'adoptada per Garzón, ja que l'una ha estat presa per la via de la llei de partits i l'altra, per la via penal. La resolució de Garzón era anunciada des que el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, van dir encara no fa un mes que la il·legalització d'aquests dos partits era imminent. Per defensar-se de les crítiques que prèviament havien fet juristes i partits contra aquesta possible resolució, Garzón diu que no és una resolució ad hoc, és a dir, feta per evitar que l'esquerra independentista participi en les eleccions de març. Això té com a conseqüència immediata les eleccions espanyoles del 9 de març, a les quals no es podran presentar. Però a més, la prohibició també afectarà els comicis al Parlament de Vitòria, previstos pel maig del 2009, tot i que s'apunta la possibilitat que s'avancin. El PCTB va ser la quarta força més votada en les eleccions del 2005, en què va obtenir nou diputats.

El jutge ordena la clausura per tres anys també prorrogables de «les seus, locals, establiments i qualsevol altre centre» de què disposin o que utilitzin el PCTB i ANB, i també de «qualsevol lloc que sigui utilitzat per al desenvolupament de l'activitat que se suspèn, orgànicament o personalment, a través dels seus membres».

Garzón ordena precintar els «locals, seus, establiments i llocs» dels quals siguin titulars o que facin servir ANB i el PCTB, i demana a la Conselleria d'Interior del govern basc que «doni ordres oportunes a l'Ertzaintza» i a la policia espanyola perquè apliquin aquesta mesura i «previnguin qualsevol alteració de la pau pública». El magistrat ordena suspendre també per tres anys prorrogables a cinc «totes les activitats orgàniques, públiques, privades i institucionals i cadascun dels àmbits i organisme públics, registres, bancs, notaris, fundacions, associacions, societats i organismes semblants» d'ANB i el PCTB, «amb aquests noms o d'altres que puguin adoptar». La mesura, matisa el jutge, «no afecta les activitats que com a persones individuals i titulars exclusives dels corresponents escons puguin ocupar persones integrades» en totes dues formacions, però sí que afecta «aquelles activitats que puguin desenvolupar com a grup fora dels estrictes límits de l'activitat institucional en les diputacions forals, Juntes Generals i ajuntaments» de les comunitats autònomes d'Euskadi i Navarra, i «qualsevol altra institució en què puguin tenir representació o intervenció, així com l'ús de locals de titularitat pública com a grup».

L'ordre també afecta la suspensió de «totes les ajudes financeres i/o econòmiques que com a grup, coalició o partit rebi o hagi rebut o li correspongui per part d'organismes públics així com la suspensió de les ajudes financeres que rebin a través de persones individuals». El magistrat ordena el bloqueig i l'embargament dels comptes.

ESTAT D'EXCEPCIÓ
Juristes internacionals van criticar la mesura, i des del País Basc tots els partits, amb l'excepció del PP i el PSE, també van rebutjar la resolució de Garzón, perquè deixa sense representació política i d'opció de vot milers de ciutadans, i es va parlar d'estat d'excepció. Independentistes bascos van qualificar la sentència de política i van deixar clar que no s'ha jutjat un delicte sinó una activitat política, i van assegura que l'opció independentista serà present a les eleccions de març.