Senyors bisbes de la Conferència Episcopal espanyola:

Eminències, perdonin la gosadia, sóc un simple prevere al servei d'una parròquia i d'un bisbat. Però suposo que la gran majoria de vostès, abans de ser bisbes o cardenals, han estat rectors de poble. Només volia dir que m'agradaria que no ho oblidessin mai. Els ho dic amb tota l'estimació i comunió fraterna.

Estic segur que tenen un bon record d'aquells anys de ser rector de parròquia, de ser l'home proper, que trepitja els mateixos carrers que la gent, que menja el pa pastat al forn del poble. L'home de portes obertes a tothora, que escolta les angoixes de les persones, que pateix amb els problemes de les famílies, que intenta donar resposta a tants drames que ens arriben i que són de l'alçada d'un campanar, Déu meu.

El capellà de parròquia, que no escridassa el poble perquè coneix les xacres dels veïns i perquè, al capdavall, se'ls estima massa per renyar-los tant. El servidor de la Paraula, que predica l'Evangeli, però que sap que està fet del mateix fang que la gent que l'escolta. El pastor que sap que no ha vingut a condemnar sinó a aplicar a les ferides de tantes ovelles esgarriades l'escalf de la misericòrdia de Déu.

Vostès eren aquell rector de poble que celebra la litúrgia senzillament, sense parafernàlies; aquell rector que bateja, sense dissimular quan queda embadalit de la mirada d'un infant. Eren aquell rector que casa les parelles, però tot comprenent la fragilitat interior del jovent. Eren aquell rector que ensenya la doctrina, però tocant de peus a terra, com Jesús i com la gent. Eren aquell mossèn que mai de la vida havia negat el perdó ni la comunió ni la comprensió a ningú; com el mateix Jesús...

Ah, se'n recorden de quan anaven a fer gestions al seu bisbat? Aquells sostres tan alts del palau episcopal, aquells passadissos tan llargs i freds, aquelles reverències tan forçades... No, el seu lloc no era allà sinó al poble, tornar al poble, a tanta gent que ens ha ensenyat a estimar i a sentir-nos capellans estimats.

Eminències, no facin cas dels títols i doctorats que hagin assolit; pel que es veu, no són cap garantia per arribar a la gent. En canvi, si us plau, no deixin mai de ser rectors de poble. Tothom els ho agrairà.