La resolució 1325 aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU l'any 2000 exhortava el secretari general i els estats membres a actuar per aconseguir una inclusió més gran de les dones en els processos de construcció de la pau i de reconstrucció postconflicte. Des d'aquell any i fins al dia d'avui hi ha hagut avenços, però encara queda un llarg camí per recórrer. Aquesta resolució reconeix, com a condició essencial pel manteniment i la promoció de la pau i la seguretat, la necessitat que les dones accedeixin i participin en les estructures de poder i s'impliquin en els esforços per a la prevenció i la resolució de conflictes, atès que la pau va inextricablement lligada a la paritat entre homes i dones. A Catalunya, la llei 11/1989, de 10 de juliol, va crear l'Institut Català de les Dones amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets i la no-discriminació entre els dos gèneres, així com la participació equitativa de la dona en la vida social, cultural, econòmica i política. No obstant això, aquesta llei no preveia la inclusió de la dona en els processos de resolució de conflictes que esmentàvem abans. No ha estat fins a l'entrada d'aquest segle que s'ha començat a parlar sobre la participació de la dona en els processos d'anàlisi, de formulació de polítiques i de negociacions, les relacions internacionals de les quals són més aviat androcèntriques, i és ben cert que la dona té un rol decisiu a l'hora d'estar predisposada a obrir el diàleg i mantenir-lo.

Són moltes les organitzacions de dones que han fet campanya per la pau a bastament. Aquest ha estat el cas de Nawal Al-Sa'dawi, escriptora egípcia que dirigeix la Unió de Dones d'Egipte; Fouzia Assouli, secretària nacional de la Lliga Democràtica pels Drets de les Dones al Marroc, o Wajeha Al-Huwaidar, activista pels drets humans a l'Aràbia Saudita, que majoritàriament han realitzat una feina anònima difuminada en la xarxa de la societat civil.

Ja és arribada l'hora que tota aquesta tasca que durant anys ha passat desapercebuda rebi ara el reconeixement i l'impuls que es mereix, de tal manera que en prenguin consciència no només els sectors que l'han potenciat, sinó tota la societat en general. Només a partir de la integració i la igualtat de drets i oportunitats dels més desafavorits serà possible garantir la dignitat de tothom i estendre l'estabilitat que ha de facilitar la construcció de la pau en aquelles zones geogràfiques més conflictives.