Les crítiques de Jordi Clos no van ser les úniques reaccions a l'informe de l'Observatori Barcelona, que indica que la capital catalana continua sent una de les favorites per fer negoci però que també ha escalat 25 llocs en el rànquing de les grans ciutats més cares del món.

El portaveu de la Fundació Barcelona Comerç, Joan Mateu, es remet a l'axioma que «quan una ciutat es posa de moda, s'encareix» per treure ferro a les conclusions de l'estudi, que, per ell, no fa més que constatar «el que ja sabíem», un palpable encariment que «té una certa lògica» perquè Barcelona «s'ha convertit en una ciutat de serveis i, per tant, és normal que els preus pugin». No tots, però. Mateu recorda que els preus dels comerços «fa anys que estan estabilitzats». Per això, conclou, «són competitius i atractius per a la gent que ve de fora». Admet, però, que alguns sectors han aplicat pujades «injustificades», com ara el de la restauració: segons l'observatori, sopar en un bon restaurant costava el 2006 quasi el doble que el 2003, una afirmació que el gremi de restauració va preferir no comentar ahir. Mateu alerta que aquests encariments immotivats poden tenir conseqüències, i posa com a exemple el cas de les nombroses immobiliàries que, després d'anys d'un encariment ferotge dels pisos, ara han començat a tancar.

Mateu creu que l'estudi dibuixa un panorama globalment positiu. «A Barcelona es viu molt bé. És cert que hi ha un estrat social per sota dels mínims, i això s'ha d'evitar, però passa a tot arreu. I jo no conec cap barceloní que vulgui marxar de Barcelona. La gent no marxa», sentencia. «Cal eliminar aquesta imatge que volen donar alguns que és una ciutat pensada per al turisme, una ciutat aparador, perquè això no és cert.»

També relativitza l'encariment que reflecteix l'estudi Albert Recio, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). En un altre sentit, però: Recio recorda que l'increment de preus és molt significatiu de les ciutats de la zona euro arran de la caiguda del dòlar, i destaca també que molts dels àmbits que analitza l'estudi, i que més pugen –els restaurants de qualitat i els hotels de cinc estrelles, per exemple–, afecten sobretot «directius i gent que ve de fora». De tota manera, el representant de la FAVB admet que, encara que sigui en menor mesura que a aquests, les pujades de preu afecten tothom, però l'assumeix amb un símil extret de la lògica futbolística: «Si juguem a ser una ciutat de primera divisió, hem de saber que els jugadors de primera divisió són més cars.»

LA CREU DE LA MONEDA
Aquesta assumpció del preu de l'èxit fonamenta la reflexió que inspira l'informe al grup municipal de CiU. «No és cap novetat que la ciutat està ben situada, que és una ciutat d'èxit, però l'altra cara de la moneda és preocupant», diu el regidor Joaquim Forn. L'argument que Barcelona ha de fer partícips del seu èxit els seus ciutadans és una vella reclamació de CiU, i l'estudi no fa sinó refermar la tesi de la federació que fins ara això no està passant. «Tenim una ciutat amb un nivell salarial baix i que és entre les més cares del món, especialment per la gent que hi viu», lamenta Forn. «Això ha de canviar.»