| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


dijous, 7 de febrer de 2008
>

Incertesa institucional respecte a un projecte ambiciós




La Sala Beckett és, avui, la referència d'autoria contemporània catalana gràcies al seu taller, l'Obrador, que suposa un punt de trobada i de reciclatge dels principals dramaturgs catalans. El despatx és als límits de la seva capacitat i, potser per això, també organitza colònies d'estiu a Argelaguer, fet que permet fer cursos intensius de dramatúrgia.

Coincidint amb l'anunci de desnonament, van llançar una ofensiva ambiciosa: convertir l'Obrador en un bressol internacional de dramatúrgia. La notícia ha interessat, i molt, a les administracions que han rebut el dossier. Però cap s'hi ha volgut implicar econòmicament, un requisit indispensable pel projecte.

Aquesta voluntat de creixement delata que l'espai actual al carrer Alegre de Dalt els és insuficient: parlen d'unes dependències d'uns dos mil metres quadrats (el doble que l'actual) i que l'escenari tingui capacitat per a unes 150 localitats (ara no arriba al centenar). Casares admet la contradicció. Darrere del judici –i de la correcció, o no– del contracte hi ha la voluntat de negociar una indemnització per a la sortida. El mateix director comercial de Núñez y Navarro, Joan Dalmau, admet que durant el procés han negociat una possible paga per abandonar el local. Però Dalmau entén que només seria justificable si un tercer client estigués interessat a llogar l'espai.

El director comercial també admet que, possiblement, la labor cultural de la Sala Beckett justificaria que s'instal·lés en un espai públic «més que no en un de privat». Fa cosa d'un any, va córrer el rumor que la Beckett es podria acollir a la Sala Tallers del TNC. De fet, aquest escenari ja és l'espai habitual per presentar textos d'autoria contemporània, el T6. L'administrador general del TNC, Alfred Fort, desmentia cap possibilitat en una entrevista concedida a aquest diari, l'estiu passat: «La Beckett ha de ser la Beckett; no pot ser un apèndix nostre.» La conclusió és de Sergi Belbel («Jo intento no fer d'artista», deia Fort), el director que decideix l'estratègia artística, una vegada que el Departament de Cultura els fes aquesta proposta, insistia el gestor teatral. El TNC va donar l'opció «com a solució transitòria» i sempre que a la Beckett hi estiguessin d'acord. Fort rebutja que s'institucionalitzi la Beckett: «Perdria la capacitat de reacció actual si adquirís el nostre funcionament.» Per fer viable el seu projecte, la Beckett ha sortit de la Coordinadora de Sales Alternatives, per crear un nou espai en l'organigrama del Departament de Cultura entre el teatre alternatiu, el públic i el comercial.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.