dimecres, 6 de febrer de 2008
> El camí del fracàs
L'absurda paràlisi del Consorci Badalona Sud matxuca les escoles de Sant Roc
a quatre mans
ANDREU MAS.
|
L'ensenyament és una peça fonamental en l'encaix de la nova immigració. L'escola és una eina de socialització de primer grau; un espai d'interrelació de cultures diferents que conviuen un grapat d'hores al dia en un mateix espai. Dit així queda molt bonic, quasi sona idíl·lic. La realitat del dia a dia no és gens paradisíaca. No és políticament correcte, però la veritat és que les aules són el primer lloc on les diferències culturals xoquen i s'expressen amb més o menys violència. Llengua, hàbits culturals diferents, prejudicis heretats dels pares, escolarització no volguda són conflictes que existeixen als centres educatius d'arreu del país. Fins i tot en les poblacions on s'han fet polítiques de redistribució dels alumnes immigrats més igualitàries hi ha conflicte. Banyoles, per exemple, té una política exemplar. Un autocar recull diàriament els nens que viuen als barris on es concentra la població vinguda sobretot de l'Àfrica i la reparteix de manera igualitària entre tots els centres de la vila. La convivència entre alumnes autòctons i els nouvinguts és igualment difícil, perquè l'escola no pot solucionar alguns hàbits culturals propis de certes ètnies, entre ells el de solucionar per la força les diferències amb altres nens. Si hi afegim que l'escola no pot regular l'educació de la canalla a casa i al carrer arribarem a la conclusió que els mestres fan bonament el que poden amb les eines que disposen. La situació de la capital del Pla de l'Estany és més greu si la transportem a Badalona i, especialment, a la Badalona perifèrica. Fa pocs dies un mitjà recollia les queixes de les escoles de Sant Roc que es veuen impotents per afrontar una allau constant de nous alumnes, sobretot xinesos i romanesos, que no entenen cap llengua més que la pròpia i que resten despenjats del sistema fins al punt d'engreixar les llistes d'un absentisme que supera el 40% a la zona a secundària i s'hi acosta a primària. Un director deia, textualment, que la seva escola és un «campi qui pugui». Ha d'estar molt fart i molt desesperat per arribar a fer aquesta afirmació. En el rerefons de la situació a Sant Roc hi ha la pèssima gestió pública del Consorci Badalona Sud, on un conflicte d'interessos polítics ha bloquejat fins fa quatre dies el nomenament del nou gerent. Els projectes, tal com ha denunciat el mateix Ajuntament, han restat bloquejats per la inoperància de la Generalitat i Sant Roc s'ha quedat, entre d'altres, sense el servei despertador, que consistia a combatre l'absentisme escolar anant a buscar els nanos a casa. Els mediadors socials havien aconseguit treballar nous hàbits a les famílies sense la intervenció de la força pública. Dades del 2006 deien que, en els casos tractats, s'havia eliminat en un 75% l'absentisme! I ara això està penjat i la feina, probablement, perduda. Hi ha nivells d'incompetència que són injustificables i intolerables. Els polítics que tenim passaran, però un cop encetat el camí del fracàs, les oportunitats per als alumnes s'hauran perdut i només restarà el conflicte, sense opcions de solució. Ara que estem en campanya se senten moltes promeses estúpides, declaracions i contradeclaracions que només interessen qui les fa. On són els interessos de la gent? On queden les aspiracions dels veïns de Sant Roc, dels nouvinguts a la recerca d'una oportunitat que només troben misèria? He llegit –i jo mateix he escrit– més sobre el nom d'una plaça que sobre els problemes reals de la ciutat. Ja n'hi ha prou: administracions, gratin-se les butxaques. Opinadors, recordin la ciutat on viuen. Sant Roc és Badalona (o no?).
|
)
