La dessalinitzadora de Cunit no servirà per connectar la xarxa del CAT amb la del Ter-Llobregat, explica Daniel Pi, que entén aquesta planta com una mena d'embassament de 20 hm³ que es pot regular amb una clau de pas. A l'hivern, la producció de la planta s'injectarà al sistema Ter-Llobregat perquè els pantans de les conques internes no hagin d'obrir comportes i estiguin més plens a l'estiu. A l'estiu, quan el sistema CAT és més deficitari perquè ha d'atendre la demanda del sector turístic, la depuradora subministrarà aigua a Cunit, el Vendrell, Calafell, l'Arboç i els pròxims municipis interessats, que seran els primers a pagar una tarifa més alta pel servei.

AL CENT PER CENT
Això perquè la planta de Mas Peirot, que costarà 65 milions d'euros (connexions a banda) i entrarà en servei amb una vintena de treballadors a finals del 2010, funcioni les vint-i-quatre hores del dia i els 350 dies de l'any hàbil per a la dessalinitzadora, que només s'atura 15 dies per tasques de manteniment.

«Aquesta és la clau», explica Pi, «que funcioni al cent per cent». Perquè, en termes estrictament energètics, «el preu de la dessalinització és desfavorable»: tres quilowatts hora i metre cúbic davant els 1,5 que costa dur l'aigua de l'Ebre fins a Cunit. Altra cosa, però, són els costos d'aquesta darrera opció si es té en compte l'impacte econòmic, social i ambiental del minitransvasament. En aquest sentit, el president del CAT recorda que si aquesta obra es fes ara «el cost seria el doble», perquè s'està amortitzant a preus dels anys vuitanta. El preu del metre cúbic d'aigua del CAT també passaria dels 0,40 cèntims d'euro actuals als 0,70 cèntims aproximadament. «Per sobre», diu Pi, dels 60 cèntims que costarà el metre cúbic d'aigua dessalinitzada, «de millor qualitat que la tractada» a la planta potabilitzadora de l'Ampolla. Pi sosté que «excepte l'estalvi, qualsevol alternativa és més cara que la dessalinització», i confia en «la tecnologia de membranes i l'eficiència energètica» per reduir encara més la despesa. La dessalinitzadora tindrà una potència de 9 megawatts respecte dels 350 de la central tèrmica de la vora. Quant a les sospites des de l'Ebre, el president del CAT diu que, a més de sistemes «usuals en hidràulica i verificables», com les vàlvules antiretorn que tindrà la dessalinitzadora, hi ha factors tècnics que fan impossible la interconnexió perquè entre el Vendrell i Cunit la canonada és de 500 mil·límetres de diàmetre, per a un cabal de 300 litres per segon: «A partir de Tarragona la xarxa del CAT no té capacitat portant, hauríem de fer una canonada nova», assegura Pi. Finalment, una qüestió de lògica, es pregunta: «Quin sentit tindria connectar dos sistemes deficitaris?»

La solució triada, la dessalinitzadora, proporcionarà 600 litres per segon als dos sistemes, segons les necessitats, amb l'avantatge que no dependrà del cabal que s'hauria d'establir en un hipotètic acord amb l'Estat francès per disposar d'aigua del Roine. Tampoc tindrà efectes negatius al fons marí perquè, detalla Daniel Pi amb un estudi de la Universitat d'Alacant, les praderies de possidònia no es veuran afectades per la salmorra que generi la planta, que probablement es dissoldrà al mar barrejada amb les aigües de l'efluent de la tèrmica.