| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimarts, 5 de febrer de 2008
>

Els catalans no tenim els mateixos drets

En una societat en què prevalen els coneixements científics, els coneixements lingüístics són prescindibles. Què fa el govern per aconseguir que els catalanoparlants tinguem els mateixos drets que els castellanoparlants?

opinió
Grup d'Opinió de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)


DAVID CASELLAS..

+ Acte a Barcelona en defensa de l'etiquetatge en català. Foto: EL PUNT

Decididament, Catalunya i la llengua catalana passen per un mal moment. I el símptoma més clar és que, enmig de les atzagaiades més evidents dels esvorancs, de les línies elèctriques i d'altres malvestats, ens van colant gols sense parar, de tal manera que ja semblem un colador. I no sembla que hi hagi cap mena de reacció per part dels conciutadans que han de patir aquesta situació.

Algú sap on és Perpignan? Segons el Ministerio de Fomento, sembla que és una població a la qual s'arriba agafant l'autopista des de l'Autovía del Nordeste. Que no sabeu on és aquesta autovia? Sí, és la famosa autovia dels vuit quilòmetres, inaugurada per la tan estimada ministra Madalena Álvarez, i que va des de Fornells fins a Franciac (encara que ens enganyin fent-nos creure que va de Girona a Caldes de Malavella). I és que Girona sembla que per als de Madrid solament és això: el nordeste español. En èpoques pretèrites, aquests rètols haguessin durat pocs dies intactes, algun grup de voluntaris se n'hagués encarregat de seguida de corregir-los o traduir-los adequadament. Però sembla que ara tots som molt bones persones i hem d'anar acotant el cap sota l'ala tot veient com des de Madrid ens van imposant la seva llengua i les seves maneres de fer.

És evident que els de Madrid, quan han de posar rètols de poblacions catalanes de la Catalunya del Nord, abans que posar-los en català (encara no s'atreveixen a escriure-hi Perpiñán, però tot arribarà) prefereixen posar-los en francès. Els francesos, per la seva banda, no tenen cap problema de retolar Gerone o Barcelone, fent cas omís dels noms oficials. En canvi, aquí sempre anem amb la por al cos: no fos cas que ens titllessin de localistes, de tancats, de poc europeus, de radicals…

Així, per exemple, ens tanquen TV3 al País Valencià i el govern de qui depèn aquesta televisió se'n renta les mans com si no l'afectés per res. Posen una multa de 300.000 euros a una entitat, amb el consegüent risc de desaparició d'aquesta entitat que ha fet una feina inestimable en el sosteniment de la llengua catalana al País Valencià i en la difusió de TV3, i aquesta emissora se'n renta les mans. Una associació cultural va fer el que hauria d'haver fet el govern de Catalunya: aconseguir que els canals de televisió siguin vistos a tot el territori català, amb el consegüent increment del rendiment comercial d'aquesta cadena televisiva. I després, quan es tracta de pagar una multa que, per a TV3 i el govern de Catalunya seria irrisòria, fan l'orni. Sempre han de ser els altres els qui els facin la feina bruta? L'eslògan mans netes consistia a no embrutir-se-les mai? No entenc com els nostres governants no s'avergonyeixen veient que les entitats, que tenen feina per a sobreviure, han d'arreplegar diners de sota les pedres per tal de pagar una multa injusta, que solament amaga un atac frontal contra Catalunya i la llengua catalana.

I és que el nostre govern només està preocupat a reduir les hores de llengua catalana i castellana al batxillerat (respectant una igualtat que només crea desigualtat, car en una situació d'igualtat la llengua subordinada mai no arribarà a posar-se al nivell de la dominant). En una societat on prevalen els coneixements científics i tecnològics, els coneixements lingüístics són absolutament prescindibles.

De fet, tots els petits avenços que hi ha hagut els darrers anys, en l'ús del català, són a causa de les entitats que fan una feina de formigueta, i que de mica en mica han anat aconseguint la catalanització d'una part dels comerços de Catalunya, d'algunes grans superfícies… Però què fa el govern per aconseguir que els catalanoparlants tinguem els mateixos drets que els castellanoparlants? La Constitució propugna la igualtat o la desigualtat? Potser per fi consideren que els catalans no som espanyols, ja que un castellanoparlant pot viure totalment en la seva llengua i un català contínuament es veu obligat a conèixer o usar el castellà (per exemple, quan vol llegir els prospectes de productes tan bàsics com els medicaments). Que potser un català no pot posar-se malalt o no té dret a poder saber com s'administra un medicament? O com pot ser que no tingui dret a demanar la factura en català quan porta el cotxe a reparar, que és el que ens van respondre, sense envermellir, des de l'oficina de Garanties Lingüístiques?

No sabem quins partits polítics inclouran en el seu programa la igualtat absoluta de drets entre catalanoparlants i castellanoparlants. Però els catalans no podem donar suport a cap partit polític que no defensi clarament la nostra llengua, per davant de tots els interessos de partits, de governs i d'estats. Com pot ser que el català encara no es pugui emprar al Congrés? Amb quina barra alguns partits ens enganyen demanant que el català sigui oficial a Europa mentre no fan res perquè ho sigui a l'Estat espanyol? Si els mateixos catalans no defensem la nostra llengua, qui ens la defensarà?



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.