És la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de Residus, i no pas els ajuntaments, la que ha de gestionar les restes de construcció que continguin amiant, com ara les plaques d'uralita. Això és el que conclou el Síndic de Greuges, que ha rebut la queixa d'un ciutadà de les dificultats que ha tingut per abocar plaques d'uralita. Segons el síndic, aquest ciutadà es va adreçar al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que li va comunicar que les plaques d'uralita són considerades residus urbans perquè provenen d'obres menors, per la qual cosa són els ajuntament els encarregats de recollir-les i tractar-les. El síndic, però, considera que és l'Agència Catalana de Residus, que depèn de Medi Ambient i Habitatge, la que se n'ha de fer càrrec. El motiu esgrimit és que, segons la llei, qualsevol residu que contingui amiant és perillós, i en conseqüència no és un residu urbà o municipal. La legislació estatal no atribueix competències als municipis per tractar els residus perillosos, i el síndic conclou que l'Agència Catalana de Residus és l'únic ens amb competències sobre el tema.

Tanmateix, el síndic assenyala que la responsabilitat última de la gestió dels residus perillosos és de qui els ha posat en circulació, i que l'administració competent ha de controlar «l'execució material d'aquesta obligació» perquè qui ha generat el residu perillós el tracti sense risc per al medi ambient. El ciutadà que va plantejar la qüestió va adquirir els dipòsits d'uralita a Manufactures Uralita de Cerdanyola, que va deixar de fabricar plaques de fibrociment el 1997. Una altra consideració del Síndic és que a Catalunya hi ha un únic dipòsit controlat per aquest tipus de residus, per la qual cosa «difícilment es pot considerar adequada» la gestió de l'amiant.