M'ho he fet mirar i no era pas el morrut vermell, com em temia. Els atacs que rebien les fulles de la meva palmera eren també d'un animaló paràsit, que pon els ous a la planta, que neix larva, que pren dimensions considerables, que fa un capoll per convertir-se en crisàlide i que esdevé papallona. Es diu Paysandisia i sembla que ha arribat d'Amèrica del sud.

Em diuen els experts que s'han entretingut estudiant la meva plaga que he tingut sort: si la palmera hagués tingut una colònia de morrut vermell, com semblava, ja se n'havia fet la pell. Només es podia fer una cosa: tallar-la i cremar-la. Però si les cuques que es mengen la cel·lulosa de les fulles són de la papallona sud-americana, la cosa té remei. Ja es coneixen productes i mètodes que poden eliminar-la. Ens hi hem posat. Caldrà una mica de constància.

Els tècnics que s'han ocupat del problema van ser optimistes des del primer dia. Em deien que fins ara les palmeres afectades de morrut més pròximes a Girona que es coneixen eren a Lloret i Tossa. Durant uns mesos vaig creure que podia tenir l'honor d'hostatjar la primera colònia gironina de l'escarabat egipci. No ha estat així i declino l'honor. Ja en faig prou amb una papallona, el nom de la qual he sentit avui per primera vegada, Paysandisia archon, nom que, segons els tècnics, significa princesa. He de pensar que la princesa deu ser la papallona, perquè l'eruga que he vist avui té un aspecte que fa pensar en tot menys en una princesa.

En canvi, entenc més bé el que he sabut: que els xinesos se les mengen, aquestes erugues. Grasses i carnoses, molsudes, ho són. I amb això del menjar és evident que no podem pas fer gaire cas de les nostres preferències. Cada cultura té els seus gustos, arrelats en molts segles de tradició. De moment, perdoneu, passo del plat de les Paysandisia que em podia assortir només d'estirar el braç. Esperem que mai la gana no em tempti amb les proteïnes rosegadores de la princeseta de la palmera.

Tornem a la plaga. Cada dia el món es torna més petit i els mals s'escampen sense reconèixer fronteres de cap mena. Estem vivint una crisi econòmica d'abast imprevist que neix quan uns bancs nord-americans no poden cobrar hipoteques mal atorgades. Diuen que es fon el gel dels pols per culpa dels gasos que surten del meu tub d'escapament. Les tortugues exòtiques desplacen els autòctones...

I els turistes, que ara som nosaltres, s'escampen per tot el món i duen cap a casa molts records dels seus viatges: de vegades voluntàriament, sovint sense saber-ho. Sembla que el morrut va arribar a la península en plantes importades de l'orient mitjà. Ningú no m'ha explicat encara com va arribar la primera princesa de les palmeres sud-americana.