Explica Alexis Gruss, un dels factòtums del circ eqüestre a França, que el seu és l'únic circ pur i tradicional que queda al món, ja que la sorra de la pista que trepitgen els cavalls és autèntica; sense serradures ni tampoc la pista de coco –un recurs artificial– que alguns circs instal·len per estalviar-se la feinada i el cost d'anar renovant la terra. A Cavalia no hi ha la sorra que utilitzaven antigament els circs. No pretén emular res. Més aviat al contrari. Ho vol renovar tot. I malgrat el risc que això comporta, aquesta vegada als autors de l'invent els ha sortit, en una paraula, rodó. Sense renunciar en molts moments de l'espectacle a la pista rodona, sacralitzada pels amants del circ clàssic, el muntatge troba noves fórmules de presentació de cavalls en llibertat inspirades en els espais on es feien les carreres de quadrigues, i combina els números de circ –equilibris sobre bola, barra russa, llits elàstics i cintes– amb música en directe, projeccions i efectes especials que porten l'espectador a les diferents estacions de l'any, i imatges oníriques que fan de Cavalia un gran espectacle. Un superb espectacle, podríem dir.

Hi ha, com en tot, algun però. Les filigranes dels genets i les amazones dalt dels cavalls estan bé, però no s'arrisquen gaire –algun salt mortal molt aïllat i algun flic-flac–, lluny de les proeses que a Europa fa, per exemple, la companyia hongaresa Richter. En la primera part, tot l'espectacle té un to molt pla; amb números que són tots bells però repetidament amorosits, i on l'adrenalina necessària en qualsevol espectacle de circ –el muntatge és circ autèntic, encara que els seus creadors hagin renegat del nom– no arriba fins a l'últim segon. La segona part és molt més equilibrada, amb números en què la relació entre l'home i el cavall –l'artista parla i juga amb l'animal– és certament sorprenent: petons, belles figures geomètriques, doma sense brida, i anades i vingudes dels cavalls veloços com uns esperitats.

Frédéric Pignon, amb una cabellera llarga que més aviat semblava la crina dels cavalls, va demostrar la seva compenetració amb els animals i va acabar una funció que havia començat quasi tres hores abans amb una sèrie de preguntes impressionades en una pantalla sobre Cavalia que els espectadors havien de respondre. Molts van encertar que el circ tenia 60 cavalls, i molt pocs que cap d'aquests animals era una euga. També es van llegir algunes frases, com ara la d'un antic proverbi àrab que diu que «el cavall és un regal de Déu». L'espectacle n'és una demostració. O sigui que endavant. Arri cap al Fòrum.