La història de la MAT és plena d'interessos ocults, falsedats i desinformació. Malgrat les reiterades peticions de la Plataforma No a la MAT i de l'AMMAT, els responsables polítics mai no han justificat la necessitat de la interconnexió ni han rebatut els arguments sòlids d'aquells que hi estem en contra. En la seva estratègia per guanyar el suport de la població, el responsable de les polítiques energètiques del govern de l'Estat, el senyor Ignasi Nieto, secretari d'Energia del Ministeri d'Indústria, ens ha demostrat més d'un cop la seva propensió a mentir i a escampar confusió i alarmisme.

Ja en la primera reunió del 20 de novembre passat amb Mario Monti, mediador europeu per a la interconnexió, Nieto va assegurar falsament que per la demarcació de Girona no hi passava cap línia de 400 kV. També afirmà que el dia 19 de novembre es va haver d'interrompre el subministrament elèctric a dues-centes empreses a l'Estat espanyol, fet que justificava la necessitat de la MAT. Però el que no va explicar és que aquesta situació respongués a una estratègia comercial de les empreses elèctriques per alterar el preu de mercat, cosa que en aquests moments és investigada per la Comisión Nacional de Energía.

El particular modus operandi de Nieto no s'atura aquí. A finals del mes de novembre afirmava que en l'ordre del dia de la cimera hispanofrancesa del 10 de gener a París no es preveia que s'arribés a cap acord sobre el traçat Sentmenat-Baixàs. Dos dies abans de la cimera, el 8 de gener, assegurava amb rotunditat que gràcies a la bona sintonia entre Rodríguez Zapatero i Sarkozy, els estats espanyol i francès havien tancat un acord sobre el pas de la línia per la Jonquera i el Pertús. Nieto hi afegia que aquesta era l'opció més viable i la que havia defensat sempre el govern espanyol. El més paradoxal del cas és que, malgrat que París no va confirmar-ho, tots els diaris i mitjans de comunicació obrien els seus informatius amb el sorprenent titular.

Per la solemnitat i rotunditat de les declaracions de Nieto, tot feia pensar que l'acord estava ben lligat. Cal tenir en compte la indignació i l'alarma que una afirmació tan contundent podia provocar a banda i banda dels Pirineus, on la gent comença a estar farta de la seva poca seriositat. Malgrat no haver-hi cap acord ferm, Nieto no va mesurar les seves paraules i va dir que la MAT passaria per la Jonquera i que se'n soterraria una part, encara per determinar, seguint les recomanacions que hauria fet Mario Monti. Així doncs, sembla que el govern espanyol pretenia crear un clima de desànim al territori i que fes la sensació que la construcció de la línia era inevitable. Cal destacar, en aquest sentit, un article publicat aquell mateix dia a La Vanguardia titulat Luz en la alta tensión, que es felicitava perquè per fi s'havia trencat el malefici que des de feia 15 anys s'arrossegava amb la MAT.

Durant la cimera de París, els executius espanyol i francès signaven un acord d'intencions pel qual s'establia el dia 30 de juny com a data límit per consensuar el traçat definitiu de la MAT. El document no feia cap referència a les enganyoses declaracions de Nieto, i en cap cas se'n desprenia que el traçat estava pactat. La premsa recollia aquest acord i, el mateix dia, la policia francesa va retenir els activistes de la plataforma per evitar que es fes visible l'oposició que també aixeca la MAT al sud dels Pirineus. Incomprensiblement, cap mitjà no va fer esment de les manipuladores declaracions que Nieto havia fet només dos dies abans.

El 16 de gener, mentre es presentava l'informe preliminar de Mario Monti a Girona, el subdirector general de Planificació Energètica del Ministeri d'Indústria, el senyor Maciá, va negar que els governs espanyol i el francès haguessin firmat cap acord de traçat, i va assegurar que les paraules de Nieto només expressaven la preferència de Madrid. En un hàbil joc de confusió digne del millor mag, Maciá va anar més enllà i va contradir el seu cap, assegurant que des del seu departament mai no s'havia afirmat que hi hagués un acord signat i ferm sobre el traçat de la MAT.

Tot i que ja sabíem quin peu calçava Nieto, mai no ens hauríem pogut imaginar que podria arribar a dir un reguitzell de mentides tan seguides i continuar tan tranquil en el càrrec. La seva forma d'actuar fa que cada cop que obre la boca generi alarma al territori. Per la Plataforma No a la MAT, el senyor Ignasi Nieto ha perdut tota la credibilitat, i exigim la seva immediata dimissió.