Un repàs de les obres que en aquests moments hi ha en dansa a les carreteres de les comarques gironines evidencia que s'hi està realitzant molta inversió i que els grans eixos viaris es modernitzen amb millores, desdoblaments o trams nous del tot necessaris si es vol mantenir el ritme de creixement de la demarcació, i no només dels índexs de mobilitat. Aquesta lectura positiva no pot fer oblidar, però, que en el fons gran part d'aquesta inversió no és res més que una mancança que les comarques gironines han arrossegat des de fa anys. Les millores que es fan són tan agraïdes com reivindicades al llarg dels últims anys: els desdoblaments de l'N-II i l'AP-7 com a principals exemples, però també les d'altres vies de la costa que ara, un cop vagin entrant en servei, alleujaran una situació de començava a ser insostenible. És ara, però, just quan pot semblar que estem a punt de posar-nos al dia, que s'ha d'anar més enllà i preveure el que calgui per no tornar a fer curt d'aquí a quatre dies. Els trams de Celrà, Bordils o Flaçà, i punts calents com els trams urbans de Verges, la Bisbal i les Preses continuaran sent encara durant massa temps assignatures pendents, en una xarxa de carreteres que cada cop suporta més trànsit i que es multiplica durant els mesos d'estiu.

L'esforç inversor de les diferents administracions –s'aplica amb un grau d'eficàcia menor en funció de la llunyania de qui la controla– ha d'anar acompanyat igualment de la reflexió dels usuaris, que ens hem de plantejar si la xarxa viària es pot multiplicar (o desdoblar) permanentment i, si és que es pot, si aquest és el millor criteri possible en termes de sostenibilitat. L'ús del transport públic i la potenciació d'altres mitjans de transport –com ara el tan famós com llunyà eix transversal ferroviari– són uns elements que s'han de tenir molt en compte en els pròxims anys.