Hi ha coses que hom no pot arribar a creure's i pensa que encara està en el moment més profund del son, en ple somni. La veritat és que sembla impossible que Espanya ens faci pujar, cada dia una mica més, el grau d'indignació.

El president de l'Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de nou candidat a la presidència de l'Estat pel PSOE i el PSC en les properes eleccions a les Corts espanyoles, va tenir la «brillant» pensada d'anunciar una macroinversió de 5.000 milions d'euros per a la «desastrosa» xarxa de rodalies de Renfe de Madrid, amb la construcció de 150 quilometres més, a sumar als 400 ja existents, amb una nova línia transversal i 20 estacions noves.

La veritat és que no sé si plorar o riure, perquè sembla un acudit, d'aquells dolents i de mal gust. Se'n riu de nosaltres? És la continuació de la brometa que va fer al programa del Buenafuente sobre els problemes de les rodalies de Barcelona? Com a ciutadà de Catalunya aquesta nova pluja de diners sobre unes infraestructures de primer nivell, modernes i en ple funcionament, em provoca indignació, mal humor i mala llet. I em sembla un insult als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que conviuen diàriament amb una xarxa de rodalies de Renfe lamentable i pròpia d'una monarquia bananera.

Aquesta macroinversió a Madrid és una proposta electoral del PSOE i del PSC, que són partits que, amb diferents col·laboracions desinteressades, han contribuït al desgavell de la xarxa de rodalies de Barcelona. A fer que milers de catalans arribin tard a la feina, que milers d'habitants d'aquest petit país de la Mediterrània perdin penosament el temps dins d'uns vagons de tren. Recordo avaries i més avaries i, mentre escric aquest article, me n'apareix una altra en la premsa, aquest cop a primera hora del matí i entre l'Hospitalet i Sants.

A Barcelona i als seus voltants se'ns promet una inversió per millorar una xarxa que recorda la del segle XIX, on encara es triga tres hores per anar de Terrassa a Lleida.

Al mateix temps, s'anuncia, amb gran enrenou, que Madrid en rebrà una de semblant, però no per fer front a cap mancança, sinó per potenciar unes línies ja de per si magnífiques amb les inversions que s'hi han fet els darrers anys.

Sembla que aquesta inversió sigui una mena de compensació a Madrid, no fos cas que algú tingués la sensació que Catalunya treu benefici d'alguna decisió presa per un govern espanyol.

La Generalitat de Catalunya inverteix 15 euros per cada quilòmetre de via. Renfe n'inverteix 8. La Generalitat fa passar 3 trens per cada metre de via. Renfe, 1. Tenim una xarxa de ferrocarrils moderna, eficient i competitiva; la dels ferrocarrils de la Generalitat. I una altra d'antiga, deixada i lamentable; la de Renfe. Volem, necessitem, el traspàs de rodalies de Renfe immediatament. Això sí, amb els recursos suficients per poder posar-la al dia.

Potser ja és hora de dir prou, de veritat, sense complexos. Ser independentista ja no es cura viatjant, com fa uns anys alguns ens alliçonaven, amb aires de superioritat a l'esquerra i a la dreta de l'arc parlamentari català. És viatjant, precisament, que un es fa independentista.

Tenim uns impostos de primera, tenim un aeroport de segona, i molts serveis són de tercera. Per això volem la independència.