Els dies 13 i 14 de desembre del 1996 la nostra associació Una Sola Terra va organitzar el primer simposi internacional a Catalunya dedicat a analitzar el paper de la dona en l'ecologisme. Hi assistiren, entre altres líders mundials, Vandana Shiva, Wangari Maathai –Premi Nobel de la Pau del 2004 (vegeu un resum de la seva intervenció al canal www.unasolatierra.tv)– i les malaurades Solange Fernex –presidenta de Femmes pour la Paix– i Françoise d'Eaubonne –autora d'Ecologie et Feminisme. Revolution ou mutation?.

Aquelles jornades celebrades al Museu de la Ciència de Barcelona varen servir també per fer un sentit homenatge a Petra Kelly, l'ecopacifista cofundadora dels Die Grünen (Els Verds) alemanys que va morir en circumstàncies estranyes junt amb el seu company Gert Bastian el 19 d'octubre del 1992 en el seu domicili del barri popular de Tannenbusch, a Bonn.

La revista Medi Ambient. Tecnologia i Cultura, que edita el Departament de Medi Ambient i Habitatge, ha publicat un monogràfic sobre dones i medi ambient. Per a l'ocasió s'han seleccionat sis dones cèlebres vinculades amb la defensa del medi ambient. Sis especialistes s'han encarregat de les seves biografies. Entre les escollides, hi trobem la Maathai i la Kelly. Entre les que hi manquen, Eaubonne (injustificable!) i altres com ara Anne H. Ehrlich, Warbara Ward i Maria Mies. Però el que ens sorprèn és l'oblit absolut del nostre simposi i de les ponències reproduïdes en el llibre Dona i medi ambient després de Rio, editat per la Diputació de Barcelona el 1998. L'única excepció és la menció que fa el filòsof Jordi Pigem, exalumne del Schumacher College, en el seu article sobre la Maathai. És lamentable que un monogràfic no dediqui un capítol a la tasca de les dones catalanes que han liderat grups ecologistes, com ara el Comitè Antinuclear de Catalunya; que han escrit o traduït llibres sobre el tema, com ara el grup Lamar, que va traduir i adaptar Our Bodies, Ourselves, del Col·lectiu de Dones de Boston, o els articles de Pilar Sentís i Cristina Doria a la revista Userda, pioneres, entre d'altres, a parlar de l'ecofeminisme a Catalunya.

En aquest mateix número es diu de manera taxativa que la versió de la policia alemanya sobre la mort de Petra Kelly i Gert Bastian és la verdadera. És a dir, Gert Bastian va disparar un tret al cap de Petra mentre ella dormia i poc després es va suïcidar fent servir la seva pròpia arma. Ningú que les conegués a fons pot imaginar-se una acció tan violenta per part d'uns ecopacifistes, per més deprimits i decebuts dels Grünen que estiguessin.

En el llibre El pensament ecologista, editat l'any 2006, explico la versió que va donar-me Jakob von Uexküll, l'ecologista suec impulsor dels premis Nobel Alternatius: «La màquina d'escriure elèctrica sobre la qual Gert estava picant una carta, mentre Petra dormia, seguia encesa el 19 d'octubre, quan es van localitzar els cadàvers. Gert havia interromput la carta enmig de la paraula müssen (‘haver de...'). Només havia escrit müs. No és lògic que sobtadament s'hagués aixecat sense acabar la paraula per matar Petra a sang freda. La parella havia estat diverses vegades amenaçada –però refusava la vigilància policíaca– per haver denunciat el tràfic de materials radioactius procedents de l'ex-URSS i organitzat per màfies de l'est. El físic ucraïnès Vladimir Chernosenko, que col·laborava amb les investigacions i que tenia una còpia de les claus del pis, també va rebre amenaces. Després de la mort de Petra Kelly, aquest personatge no ha tornat a ser mai més localitzat.» Altres amics de la parella no descarten la hipòtesi d'un doble assassinat perpetrat per exagents del KGB o de la temible Stasi, la policia secreta de la RDA, especialistes a simular suïcidis.

En els darrers dotze anys l'Agència Internacional per l'Energia Atòmica (AIEA) ha detectat 275 incidents relacionats amb el tràfic il·legal de material radioactiu, el darrer perpetrat a la frontera hongaresa per un ucraïnès que volia vendre mig quilo de pols d'urani 235 i 238.