| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 16 de maig de 2024


divendres, 1 de febrer de 2008
>

«Revival» carnavalesc

El pregó de Reus va fer un viatge en el temps per commemorar els 30 anys de la recuperació després del franquisme

R.R.H.. Reus
El carnaval de Reus va arrencar ahir amb un pregó que va lluir en la prèvia però va anar perdent pistonada a partir de la sortida del rei Carnestoltes. El fil conductor va ser un personatge que es va presentar com «l'ànima del carnaval». Com a commemoració dels 30 anys de la recuperació del carnaval –interromput durant el franquisme– el Carnestoltes de 1978 va recitar el seu pregó. Després es va fer una síntesi dels moments històrics d'aquests darrers 30 anys, culminant amb el ja famós «Por qué no te callas?», i es van mostrar els cartells de les 30 edicions. Del repàs cronològic es va passar al geogràfic, amb un tast dels carnavals de Brasil, Venècia i Senegal. Avui a les vuit del vespre el bou de Reus simularà un encierro de Sant Fermí, acte que no estava programat.

La primera bala del Carnestoltes va apuntar al conflicte de la brossa, que va definir com una pugna entre ICV, el PSC i els sindicats amb qui estan agermanats –CCOO i UGT–. Pel que fa a El Corte Inglés, va considerar l'anunci de la implantació a Tarragona i no a Reus com «un bon revés» per a l'alcalde, Lluís Miquel Pérez. «Ser alcalde és tope, un bon batlle català; només xupo del bote, no visc a la babalà», va ser l'estrofa dedicada a l'alcalde. I també es va referir al bitllet de loteria de la CORI, que portava el número del seu sou: «De l'alcalde en sabem el sou, doncs n'hi ha en el consistori, que provoquen amb desori, que s'enredi el que s'hi cou.» La irrupció del partit juantxi es va definir com un càstig a l'equip de govern: «Enmig de tant rebombori encara no veuen prou clar què cony ha pogut passar per merèixer la CORI.» La sàtira sobre les obres es va centrar en la plaça del Pallol –«quan fa fred et congeles, i quan fa calor t'hi torres»– i en el projecte del passeig de la Boca de la Mina –«avui la modernitat diu que la sorra és bruta, un terra ben asfaltat, això és bonic!»–. Pel que fa al pressupost, es van referir a la previsió d'ingressar un milió més de multes «per al seu rebost». Tampoc hi podia faltar una gran dosi de crítiques a les autoritats eclesiàstiques, que van rebre sis estrofes. «La família, això és sagrat, convençut diu més d'un bisbe. Nacionalcatolicisme a mi em sembla tot plegat», deia una d'elles.

A l'àrea de Cultura li va tocar el rebre per la possibilitat de traslladar les barraques i altres festes als afores, en concret al futur parc del Roquís –«l'any que ve el carnaval, tal com la festa major, a un polígon industrial, no trobem un lloc millor»–; i també per la gestió del Centre d'Arts Escèniques (CAER) –«si ets actor i barceloní, tens un lloc assegurat».



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Guia turística a Godall

>El retorn del Pajaritu

>Els dissenys més exclusius

>Botifarra i coca per dijous gras.

>El whisky revitalitzant.

>Les disfresses més espectaculars, a la Disfressa d'Or.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.