| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 29 d'abril de 2024


divendres, 1 de febrer de 2008
>

Sense foto



la columna

IMMA MERINO.

Espero que a ningú amb possibilitats d'intervenir en el disseny d'aquest diari se li acudeixi la possibilitat de redissenyar aquesta última pàgina per encabir-hi una foto dels autors de les columnes. Ho dic perquè, darrerament, s'ha propagat i multiplicat aquesta tendència a il·lustrar els articles d'opinió en els diaris amb la foto dels articulistes. Jo, sincerament, prefereixo no veure la imatge del retratat mentre llegeixo el que escriu. Així és que intento ignorar la foto. Jugo a imaginar-me qui ho ha escrit, encara que el conegui de prop o de vista. O ni tan sols imaginar-me'l: un punt de vista que circula sense quedar fixat a una imatge. Pel que fa a imaginar la meva foto en una columna, em provoca pànic. Massa que em retrato amb el que escric.

Si tot fullejant els diaris, no puc evitar fixar-me en alguna fotografia d'articulista, a vegades m'admira que alguns rostres expressin tanta confiança. Fins i tot n'hi ha que somriuen. Com si no se sentissin vulnerables. Això quan, em sembla a mi, publicar alguna cosa és exposar-se: fragilitza i comporta els seus riscos. Això, malauradament, és una evidència en determinats casos, de manera que hi ha qui ha pagat amb la vida el preu de la seva opinió lliure en contra d'un poder. O amb la presó o amb la marginació. Una, però, acostuma a escriure crítiques de cinema. O cròniques sobre activitats culturals. O columnes sobre anècdotes. Coses, doncs, d'una importància molt relativa, si no insignificant. Intento escriure-les com si fossin una carta a l'espera que algú la rebi amb prou simpatia per imaginar-me molt millor del que sóc. En tots els sentits. Però alguna vegada et retornen la carta amb una escopinada. No fa gaire, mentre navegava per internet, vaig trobar un escrit que m'insultava com a paradigma de crítica intel·lectual de merda (sic) amb un cervell (petit, suposo) només capaç d'apreciar films clàssics o d'autor. Qui ho va escriure s'amaga darrere un personatge (i no sé si s'hi identifica) que té com a objectiu netejar els carrers. Així és que sense foto, si us plau.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.