| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 19 de març de 2024


dijous, 31 de gener de 2008
>

Supremacia de la poesia lírica

Avui, un clàssic francès i un gran poeta català

JORDI LLAVINA.

Jaume Vallcorba està recuperant alguns dels títols de Julien Gracq, mort el desembre passat. L'any 2007 va ser el torn de Les aigües estretes. Ara, Acantilado treu A lo largo del camino. Per la seva banda, Edicions 62 dignifica la seva col·lecció de poesia amb el nou llibre de Jaume Subirana.



RESPIRACIÓ CLOROFÍL·LICA.
A començament d'estiu vaig llegir la cèlebre novel·la de Julien Gracq Le rivage des Syrtes, i vaig pensar que, com aquella prosa, ben poques. De Gracq, Vallcorba n'havia tret, feia poc, Les aigües estretes, i em va semblar que l'escriptura del francès s'adeia molt al que ara en diuen no-ficció (vegeu l'article que vaig publicar en aquest diari el 7 de juny de l'any passat: Dues novel·letes que eixamplen el gènere).

La lectura de A lo largo del camino em confirma que Gracq és un excel·lent memorialista, i que la seva és una prosa modèlica, d'una singularitat preciosa. Val a dir que la traducció castellana de Cecilia Yepes Martín-Lunas –que, ignoro per quina raó, no sempre respecta les particions dels textos, o fragments, originals tal com apareixen en l'edició de la Bibliothèque de la Pléiade– m'ha semblat, també, exemplar.

A lo largo del camino –el títol original francès és Carnets du grand chemin– és un magnífic llibre de memòries que reflexiona sobre els diferents paisatges d'una vida llarga; que introdueix, molt sàviament, apreciacions d'autors de la literatura universal sobre aspectes intel·lectuals o morals diversos (de manera preponderant, d'autors francesos: Chateaubriand, Hugo, Gide, Claudel, Éluard...) o que dóna compte, posem per cas, d'un àpat mantingut amb el seu amic Ernst Jünger. Els paisatges físics –i també morals, per descomptat– són molt variats, i van d'alguns extrems asiàtics a l'Amèrica del Nord, del paisatge castellà (l'àrida Meseta que va transitar el Quixot; camins blancs com la farina, un entorn més torrat, com de pa cuit, escriu) als paisatges més verds dels diversos països de França (dels quals ja teníem el tast impagable del seu lloc natal a Les aigües estretes).

Hi ha, en la pintura paisatgística de Gracq, alguna cosa que m'ha recordat Azorín. Potser és el fet de convertir el desplegament de la natura en un assumpte literàriament molt íntim: un penya-segat es compara amb el tall d'una dalla; una carretera esdevé un fil (una «hebra»). En algun passatge, la descripció d'un entorn determinat es fa amb una al·lusió directa a la pintura: «Con leves pinceladas que se acumulan, diríase que la carretera se hace más agreste». Tot i això, el francès afirma que a ell no li van les coses petites, sinó més aviat els fenòmens naturals gegantins, colossals: «A mí lo que me fascina es lo infinitamente grande, el sentimiento primitivo de las maravillas del mundo». I això ho diu després de confessar que no comparteix la flaca de Breton per les «miniatures naturals», ni la de Jünger pels insectes.

La prosa de Gracq és subtil i s'entreté microscòpicament tant en les coses descomunals com en les més menudes. Sembla que vulgui emular aquella «immòbil respiració clorofíl·lica» d'alguns camins que marquen la seva ruta cap a Clamecy. L'adjectivació és precisa i suggeridora. De Suïssa, en diu que és «pacífica, pulposa y lechosa, vegetal y confortable». En un altre fragment, dedicat a un espai força més sec, hi llegim aquesta lírica plasmació de l'apagada paleta cromàtica: «grises humo, ocres quemados, óxido desvaído, blanco roto de los espacios que muestran el cañamazo». D'aquesta prosa formidable, d'aquest grand style, en podríem dir, amb el mateix autor, que reprodueix «la simplicitat loquaç de la figura d'un blasó».



ART DE PESCA.

Rapala va ser el nom d'un pescador de Finlàndia que, gairebé un segle enrere, va inventar un ham en forma de peix que va tenir un èxit notable entre la comunitat pescadora. La portada d'aquest llibre de Jaume Subirana inclou una miniatura exquisida d'aquest ham (com a l'interior del llibre també es reprodueixen dues il·lustracions –corresponents a sengles obres cèlebres de Fra Angelico i Caravaggio: L'Anunciació i David, amb el cap de Goliat a la mà, respectivament– que mereixen la glossa ecfràsica d'uns versos del barceloní).

És fàcil, i immediat, pensar en la teoria carneriana de l'ham poètic. La poesia lírica com a pesca significativa. La paciència del pescador traslladada a la vocació poètica, a l'exercici d'escriure versos. Però cal anar una mica més enllà, i mirar de bussejar en la doble afició de Subirana: la de la poesia i la de la pesca –aquesta darrera afició, per cert, segurament més recent, ja apareixia en algun poema del llibre El rastre de l'animal més lliure i, entroncada amb la figura del pare, en el dietari Adrada–. El poema en prosa Home granota proporciona, en aquest sentit, algunes imatges sobre la pesca que es poden aplicar a l'escriptura poètica: «Cal obrir els ulls, mirar amb calma a una altra escala.» Ara m'estalvio d'afegir què és el que «cal mirar a una altra escala». Uns versos (o unes ratlles) més avall: «Cal buscar senyals.» En això el pescador i el poeta són poc menys que germans bessons. Busquen senyals, miren a una altra escala.

Jaume Subirana és un poeta extraordinari, subtil, que troba senyals en uns «insectes bevent en l'aigua quieta», «en un estel fugaç, pronom de l'infinit», en «el cel, color d'arròs morè» o en una «truita que cueja abrivada» a l'extrem del fil. Sap obrir els ulls i destil·lar –el verb no és gens ociós– la bellesa de l'entorn en els seus versos, d'una precisió encomiable. La rima, de vegades, és tan subtil que ni es fa notar. La construcció del poema deu molt, és clar, a Carner, que era qui més en sabia (Subirana, per cert, és un dels que en aquest país més en sap, de Carner). Una joia delicada.





A lo largo del camino
Julien Gracq. Traducció de Cecilia Yepes Martín-Lunas. Acantilado. 246 pàgines. Barcelona, 2008.
Rapala
Jaume Subirana. Edicions 62. 64 pàgines. Barcelona, 2008.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>El còmic dóna classes de català per a adults

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.