Passa a les millors famílies: fer llistes electorals és un problema, fins i tot un gran conflicte; s'ha d'acontentar tendències, grups i grupuscles, a més de respectar drets adquirits, rendibilitats d'imatges i pretensions dels valors emergents. Un garbuix que pot acabar amb ressentiments i frustracions. Ho dic per pròpia experiència, d'una època en què m'havia dedicat a l'estrany entreteniment de la política. Lligar una proposta electoral és un trencaclosques al qual quasi sempre manquen peces i algunes són prou difuses. Després, resulta el que resulta.

Tot es complica quan, amb un equip elegit en clau interna de partit, s'ha de vestir un govern municipal, on també juguen els equilibris fruit dels pactes de diverses formacions polítiques i l'exigència de quotes de poder. D'altra banda, ningú no té gaire clar el paper del polític en la direcció d'una àrea de govern i la necessitat de definir els camps d'actuació de regidors, càrrecs de confiança i tècnics professionals, en organigrames on es barregen uns i altres, amb el greuge afegit de l'acumulació de regidors de poc perfil polític, càrrecs de confiança en funció del carnet i tècnics de discutible nivell professional.

La reflexió ve al cas ara, a Badalona, quan l'alcaldessa abandona la poltrona municipal i el regidor d'Urbanisme es postula com a futur batlle. Un moviment de cadires segurament programat a partir del resultat de les eleccions municipals i més que possiblement consensuat entre els grups que formen el govern local. Convergents i republicans, que ja sospesaren i es corresponsabilitzaren d'un plàcid recanvi d'alcaldia, observen la pilota al teulat de can sociata i esperen, expectants, l'obligat reajustament que han de fer els socis majoritaris.

Aquesta és la qüestió: si Jordi Serra és el nou alcalde, qui ocuparà la regidoria d'Urbanisme? Urbanisme o Territori, segons antic o nou nomenclàtor, és la conselleria més bàsica en qualsevol govern municipal i, en aquest mandat, resulta especialment important pel fet de coincidir amb un moment de màxima mobilitat en l'entramat urbà, amb el desenvolupament i la definició de grans projectes ciutadans. És segur que aquest departament necessita d'un excel·lent equip tècnic –ara no en parlaré, cosa que podria fer abastament– i una ferma direcció política, qüestió que en el present govern era assegurada pel tàndem Jordi Serra-Jaume Tomàs. Amb Serra a l'alcaldia, com pot anar el canvi de cadires?

És evident que la candidatura socialista definia molt l'espai de mobilitat en el terreny sociata i les especials característiques de la conselleria del Territori realment només deixa dues persones com a postulants a ocupar-la: Quico Serrano i Josep Duran, dos noms marcats per les adscripcions dins les famílies socialistes, un perfil que, a la vegada, els dificulta el salt endavant. Per això, no és gens estrany que es parli d'una competència assumible per l'alcaldia, però, ¿és una bona opció, en una ciutat com Badalona, unir les responsabilitats polítiques de l'alcaldia i de la conselleria d'Urbanisme? Malgrat la indiscutible capacitat de Jaume Tomàs, la presència d'un regidor al davant d'Urbanisme és aconsellable, fins i tot necessària, per una imatge pública que fa que l'administrat, el ciutadà del carrer, vulgui recórrer a un regidor com a referència de govern. Un regidor de perfil menys definit també podria ser cridat a ocupar la conselleria, però seria una aposta amb molts interrogants.

Una vegada més, la ciutat es troba amb el dilema d'haver de suportar les mancances d'unes llistes pensades per pacificar les tensions internes dels partits però gens meditades per governar. Mentre esperem la solució de la quadratura del cercle, continuarem maleint una política tan poc amatent al bé col·lectiu. Ah!, i estem segurs que, sigui quin sigui el desenllaç, de la necessitat en faran virtut i justificaran a l'alça la decisió aplicada.