H e tingut una experiència surrealista amb una empresa de missatgers. A mitjan desembre, un acreditat establiment gironí que té una fundació en la qual col·laboro decideix felicitar-me el Nadal amb una caixa de vins, que m'envia per missatger. El portador ve a Lloret el dia 21. No em sap localitzar, se'n torna i escriu damunt el paquet: «Dirección incorrecta. Faltan datos.» No sé quins, perquè l'adreça és perfecta. Podia haver-hi afegit, potser, que era una casa verda que fa cantonada, que el propietari pesa 80 quilos i calça un 42… Dies després, em truquen de la casa expedidora per comprovar el telèfon. Passa temps i el paquet no arriba, com si vingués per rodalies. Passades les festes, em tornen a trucar de la central de missatgers de Girona, per aclarir aquesta meva adreça tan estranya (?). Em recomanen que jo mateix parli amb la delegació que tenen al Maresme. Ho faig. M'explico. «No es preocupi –em diuen–, és un robatori.» El paquet ha desaparegut. Ja parlarem amb el client i li abonarem el valor. Trameto la grata notícia a la central gironina. M'asseguren que se'n preocuparan. Al cap d'uns dies em pregunten per telèfon si seré a casa i, oh miracle!, el 14 de gener, després de 24 dies, m'arriba el paquet, que només havia estat extraviat.

De fet, jo els agraeixo el servei. Per Nadal s'acumula molta cosa i no tens temps d'assaborir-la. Saben amb quin goig ara paladejo el vinet quan la resta de mortals ja ho ha esgotat tot? A la salut del missatger!