dimecres, 30 de gener de 2008
> Pare, jo també he avortat
de set en set
JOAN VENTURA.
Davant la impossibilitat de fer-ho d'obra, confesso que he avortat de pensament. No entenc aquesta croada judicial contra les clíniques que practiquen avortaments i que ha arribat a l'extrem d'anar a requisar els historials de centenars o milers de dones que van anar als centres a buscar una solució mèdica a un embaràs no desitjat i que poden acabar imputades. No ho entenc des del respecte que em mereixen totes les dones que s'han vist obligades a interrompre la gestació pels motius que siguin, pel seu indiscutible i personal dret a decidir. Aquest és el primer punt a tenir en compte, i s'ha de deixar clar perquè ningú en tingui dubtes, ni la fiscalia, ni E-Cristians, ni la jutgessa d'instrucció que va fer tancar un metge i dues infermeres, que ara han sortit de la presó gràcies a l'ordre de llibertat de l'Audiència de Barcelona, que també ha aprofitat per repassar la jutgessa. Estic convençut que no hi ha cap dona, cap, que vulgui passar pel drama d'haver d'avortar. Ja no parlem dels supòsits que preveu la llei, sens dubte insuficient, ni tan sols es tracta de si el futur fill és desitjat o no, és una operació que provoca dolor físic i espiritual, i això quan es pot practicar en una sala d'operacions amb totes les mesures de seguretat mèdica i la deguda profilaxi. La persecució judicial no sé on acabarà arribant, ni tampoc si hi ha altres motius que se m'escapen, però criminalitzar d'aquesta manera milers de dones és una falta de respecte intolerable.
|
