L'educació d'un país és un dels pilars de la societat. El model educatiu té incidència en el nivell de cohesió social, en l'equitat i fins i tot determina el futur del model de creixement econòmic. És per això que el govern va considerar que el primer gran pacte nacional havia de ser precisament el d'educació. Catalunya necessitava un gir per deixar enrere el debat sobre la doble xarxa educativa i començar a parlar d'un servei públic educatiu que garantís el dret a l'educació de qualitat i en igualtat de condicions.

Aquest va ser un dels principals èxits del PNE, deixar de banda l'enfrontament per posar-se a treballar per a aquest servei públic educatiu que combati el fracàs escolar i pugui fer front als reptes del segle XXI, com ara l'acollida dels alumnes nouvinguts, garantir l'aprenentatge de l'anglès, el reforç del paper de les famílies en l'educació, universalitzar el dret a l'educació més enllà de les aules i aconseguir una escola que atengui la diversitat de necessitats amb què ens trobem.

Ara estem en un segon moment cabdal per fer realitat aquesta transformació. Estem a les portes d'elaborar la primera llei d'educació de Catalunya (LEC) que ha de desplegar aquests acords. Però a la vegada ens trobem en un context delicat. Una fragilitat que es concreta en la convocatòria de vaga per part dels sindicats el pròxim 14 de febrer. Què ha succeït per arribar a aquesta situació?

Segurament l'allunyament entre el Departament i els sindicats s'ha anat produint lentament, però ha estat la presentació d'aquest document de bases per part del conseller el que sembla haver dinamitat aquesta relació. Sense entrar a prendre partit ni d'una banda ni de l'altra, el que és indiscutible és que aquest no és l'escenari per engegar un procés d'elaboració de la primera LEC. Aquesta llei no es pot dur a terme al marge de la comunitat educativa. Existeix un marc de treball quan ens dotem de grans acords nacionals i això significa que tenim unes regles del joc diferents. El principal error de la conselleria han estat les formes.

La manera com s'ha presentat aquest document de bases. Sabem que aquestes noves maneres de fer política, donant veu a la participació, són costoses, més cansades però el que és segur és que paga la pena aquest esforç. La llei d'educació es fa amb la complicitat de la comunitat educativa o no pot avançar.Una orquestra necessita músics i l'educació d'aquest país necessita professors, estudiants, famílies, i les entitats de l'associacionisme educatiu. Per tant l'harmonia és clau si volem una escola catalana, laica, gratuïta i de qualitat.

Però, d'altra banda, si la conselleria anuncia públicament un procés de diàleg amb els sindicats, per abordar conjuntament l'anàlisi, propostes i possibles solucions, de tots els temes que ens preocupen relacionats amb aquesta llei, continuaria tenint sentit aquesta vaga?

No pot ser aquesta negació al diàleg en un estadi tan inicial del procés. En la llei d'educació encara tot està per fer, i segur que tot és possible. Només cal que parlem cara a cara i ens posem a treballar conjuntament. És una qüestió massa important per anar amb tacticismes.