Segons diu la tradició, una «calçotada amb àngel» ha de tenir la serralada de Miramar com a teló de fons, una masia vallenca com a escenari i la ciutat de Valls com a platea. Tres condicionants que ahir van tornar a confluir a la capital de l'Alt Camp gràcies a la celebració de la gran festa de la calçotada, que s'ha obert camí fins a situar-se com una de les més típiques i populars del país. La profunda coneixença que tenen els seus veïns envers aquests grills de les cebes blanques va fer, a més, que mostressin amb molt d'orgull a les 40.000 persones que van omplir els carrers tot el que envolta aquest fenomen gastronòmic que des de finals del segle XIX continua passant de generació en generació. Un pol d'atracció i de cultura en viu que fins i tot va rebre la presència de diverses autoritats polítiques, com ara el portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao; el candidat republicà per Tarragona a les eleccions generals, Lluís Aragonès, i el president del Comitè de Govern d'UDC i cap de llista de CiU als comicis del 9 de març, Josep Antoni Duran i Lleida. La projecció que està adquirint, a més, va fer moure un bon grapat de mitjans de comunicació tant locals com d'arreu de Catalunya, de Saragossa, França, Alemanya i els Estats Units.

Entre els molts punts de parada obligatòria, va destacar el mercat de la calçotada al carrer de l'Abat Llort, el de l'artesania a la plaça del Quarter, la cercavila pel nucli històric i la demostració de com es couen els calçots a la plaça de l'Oli, on s'hi van posar diverses graelles al terra. Sens dubte, però, un dels objectius d'aquesta festa és satisfer la gana i, per això, tant a la plaça de l'Oli com a la de la Zeta es van instal·lar taules per fer la degustació. Aquesta incloïa, per sis euros, dotze calçots, una terrina amb salsa, vi de Valls, pa, avellanes torrades i el necessari pitet per poder enfrontar-se sense temor a embrutar-se durant aquest senzill però estratègic àpat.