dilluns, 28 de gener de 2008 > Només queda la mateixa reivindicació
ara torno
PEP RIERA.

|
Encaixar peces. A vegades només cal encaixar peces per entendre bé les coses, perquè tot tingui sentit, perquè deixem de distreure'ns en la part per poder centrar-nos en el tot. La realitat es pot mirar dia a dia, cas a cas, pas a pas, entrebanc a entrebanc. Però una mirada general sovint és clau. Vam veure dissabte desenes de milers de bascos manifestant-se a Bilbao en suport al president del Parlament i dos membres més de la mesa perquè han estat condemnats pel Tribunal Suprem per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. Fa poc més d'un mes, desenes de milers de catalans es van manifestar a Barcelona per reclamar el seu dret a decidir arran de la cadena de deficiències en les infraestructures del país. Els bascos i els catalans comencen a encaixar les peces. La condemna a Atutxa, Bilbao i Knörr és una més de la cadena d'atacs judicials contra els bascos. El mateix lehendakari està imputat per haver parlat amb els independentistes bascos per intentar posar fi a ETA. Al País Basc la justícia espanyola persegueix tot el que es mou en l'àmbit nacionalista i independentista. Es tanquen diaris, es fan lleis a mida per il·legalitzar partits, s'empresonen càrrecs electes... La justícia espanyola està absolutament al servei del govern, i quan cal també de l'oposició, amb la finalitat de negar la llibertat als bascos. Fixem-nos que tenen el seu finançament resolt gràcies al concert econòmic. Doncs Espanya els escanya a través dels jutges. A Catalunya, en canvi, mentre continuem pagant més del que ens tornen, l'assetjament serà pels diners (i les competències, que són una altra forma de diners). Serem pobres en trens, en llum, en carreteres, en equipaments moderns. Al País Basc, condemna a condemna. A Catalunya, pela a pela (euro a euro). És igual que governi el PP o el PSOE. La política d'Espanya envers els bascos o els catalans sempre serà fer mal on més mal es pot fer. Sense justícia i sense justificació. Els catalans i els bascos no cal que ens desgastem dia a dia ni cas a cas. Només queda una reivindicació: independència.
|