El Memorial de Greuges és el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña , lliurat per Joaquim Rubió i Ors a Alfons XII el 1885, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes. Consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i la Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil, i va ser fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial. El que es considera el primer acte polític del catalanisme en l'àmbit de l'Estat, el vol repetir 123 anys després un altre J.R, Joan Ridao, el candidat d'ERC a repetir el grup propi de l'independentisme a les Corts espanyoles.

Ridao ha traslladat aquesta proposta a diverses entitats de l'anomenada societat civil amb les quals s'ha anat reunint durant la precampanya, des de les patronals Pimec, Foment i Cecot fins als sindicats CCOO, UGT i Intersindical, a més de diversos col·legis professionals. Encara ha de traslladar la idea a entitats del món de la cultura. En un primer moment, Ridao va demanar a la Plataforma pel Dret de Decidir que aglutinés d'alguna manera els partits per elaborar un programa de mínims per a la defensa de les infraestructures, i ara té la intenció inicial que les diverses entitats tinguin la iniciativa de reunir-se per marcar les 10 grans prioritats del país perquè els partits catalans les defensin de manera unitària al Congrés. El candidat republicà creu que tindria més força si la proposta partís de la societat civil. Però no vol que el memorial e greuges acabi sent una proposta esotèrica i, per això, si les entitats no fan el pas, ell mateix formularà la proposta a partir de les converses mantingudes en les reunions de la precampanya.