Durant tota la polèmica per l'arribada del TAV a la ciutat, el govern del PSC i ICV ha tingut des de sempre un aliat fidel: el moviment veïnal de la Sagrera, la zona urbanística més afectada per la construcció de l'estació central del TAV i la requalificació dels terrenys ferroviaris gràcies a la cobertura de més de 3,5 quilòmetres de vies al nord de la ciutat. Quan les crítiques pel túnel de l'Eixample es feien més fortes, Jordi Hereu ha recorregut sempre a l'argument que els barris del nord de la ciutat necessiten aquesta transformació i fa anys que la reclamen, i els dirigents veïnals de la Sagrera han exigit insistentment que no es faci «demagògia» amb el túnel del TAV, que es faci com més aviat millor i que no s'ajorni més el projecte.

Però ahir la totalitat del teixit associatiu del barri de la Sagrera se'n va desmarcar. En un comunicat, l'associació de veïns va anunciar la decisió que ha pres la comissió d'entitats del barri, que agrupa totes les associacions culturals, esportives, parroquials i cíviques de la Sagrera, d'oposar-se amb contundència al pla de millora urbana dels entorns de la Sagrera, que és la peça més gran i central de la transformació global del corredor ferroviari. Els veïns se senten enganyats pel suposat procés participatiu que s'havia començat ja que, en el moment de resoldre les al·legacions que van presentar, l'Ajuntament les ha rebutjat totes. Els veïns reclamaven més habitatge social, el cobriment total de les vies (al pont d'Espronceda quedaran a la vista amb un terra translúcid) i, sobretot, equipaments i zones verdes que podrien finançar-se fàcilment gràcies a les nombroses plusvàlues que generarà la requalificació dels terrenys de Renfe (ara d'Adif). Només el pla d'entorns de la Sagrera suposarà, al Ministeri de Foment, un aprofitament urbanístic de 238 milions d'euros per uns terrenys ferroviaris que ha tingut en bona part abandonats i en mal estat durant les dues últimes dècades. Els veïns es queixen que el pla d'entorns de la Sagrera «ha portat fins al límit l'edificabilitat dels edificis», de manera que es podran aixecar torres de pisos i oficines de fins a dinou plantes «i tot això a tocar d'un barri antic i consolidat», segons va explicar ahir Mercedes Vidal, portaveu de l'associació.

VINT ANYS ESPERANT
L'entitat es queixa que el barri de la Sagrera va quedar apartat de les inversions olímpiques «amb l'argument que tot passaria a la Sagrera quan es fes TAV». «I ho vam acceptar. Fa vint anys que esperem i ara resulta que no ens concedeixen ni una sola demanda i que porten al límit les alçades dels edificis per poder pagar l'estació i les altres obres del TAV.»