La recentment creada marca turística Costa de Barcelona-Maresme marxa per primer cop a la capital de l'Estat espanyol per fer propaganda d'una comarca tan rica com desconeguda pel que fa a atractius turístics. Hi va del 30 de gener al 3 de febrer i de la mà de Turisme de Catalunya, que li cedeix espai, però tindrà un estand propi on es farà publicitat dels quatre municipis –Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat–, que tradicionalment busquen l'aparador de les fires com ara Fitur per vendre's com a destinació vacacional. Al costat, també hi serà el Consorci Turístic Costa del Maresme com a representant de la resta de poblacions de la comarca. La presència de la nova marca en una de les principals cites del sector evidencia que, com a mínim, ja se la té en compte en els àmbits en els quals haurà de lluitar per fer-se un lloc. El president de la Fundació Costa de Barcelona-Maresme, el polifacètic exalcalde de Santa Susanna Joan Campolier, no es cansa de repetir que el principal escull a superar perquè la iniciativa tingui l'èxit esperat és la cooperació –diguem-ne coresponsabilitat– entre sector públic i privat. «Prenent com a innegable pol d'atracció la ciutat de Barcelona, el Maresme ha de saber vendre una oferta cultural, lúdica, comercial, gastronòmica i esportiva de primer ordre», assegura. I és que precisament en la varietat de la comarca hi rau, segons els entesos, la seva riquesa. «Tots i cadascun dels municipis tenen aspectes únics a destacar. Alguns ja fa molts anys que els han descobert de cara a l'exterior i d'altres tot just ho fan ara», comenta Campolier.

Nascuda el juliol del 2007 a instàncies del Gremi d'Hostaleria del Maresme, la fundació privada Costa de Barcelona-Maresme té, en aquests moments, 160 socis de diferents sectors, tot i que el pes de l'empresariat hoteler és evident. Joan Campolier explica que el primer repte que cal afrontar és la redacció d'un pla de dinamització «que ens ajudi a tirar endavant projectes per a la comarca». En aquest sentit, la recerca de finançament a les diferents administracions és bàsica. «Hem de treballar plegats i superar la desconfiança històrica que hi ha, primer, entre el nord i el sud del Maresme i, segon, entre els mateixos municipis», comenta el president de l'entitat. Precisament superar la desconfiança va ser un dels primers passos que va haver de fer la nova marca per ser acceptada. Joan Campolier recorda que la potent Turisme Barcelona no veia de gaire bon ull que algú altre es beneficiés del potencial de la ciutat. «Els vam convèncer que els nostres visitants no eren els seus, però que l'atractiu de Barcelona com a ciutat turística ens afavoria a tots», puntualitza. El suport de Turisme de Catalunya també ha estat vital perquè Costa de Barcelona-Maresme no quedés tancada en un calaix. «Se'ns va prometre una primera aportació de 30.000 euros per destinar-los a fer promoció per tot Europa i la fira de Madrid és un primer pas», diu convençut Joan Campolier.

Costa de Barcelona-Maresme, però, no es vol conformar a capitanejar les iniciatives turístiques comarcals. Vol convertir-se en un membre actiu en els debats sobre el futur d'una comarca que es troba immersa, entre d'altres, en la llarga discussió sobre les infraestructures viàries. «L'empresariat que es mou al voltant del turisme també ha de dir la seva sobre el futur del tren, de l'autopista i de l'N-II», manté Campolier, que en cap cas descarta que es pugui ressuscitar l'antiga proposta de fer subterrània la via del tren al nord de la comarca. «I per què no?», es pregunta.