| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 28 d'abril de 2024


dijous, 24 de gener de 2008
>

Centenars de persones es concentren a favor de l'avortament

Denuncien la «criminalització» de les dones que opten per interrompre l'embaràs

M. ALTIMIRA. Barcelona
Centenars de persones, convocades per una trentena d'entitats feministes, polítiques, sindicals i de l'àmbit sanitari, es van concentrar ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar la despenalització de l'avortament, exigir que sigui lliure i gratuït i denunciar la «persecució» i la «criminalització» de què han estat víctimes algunes dones que s'han sotmès a una interrupció voluntària de l'embaràs i han hagut de passar comptes als tribunals. La majoria d'agrupacions defensen una llei de terminis.


+ A la imatge, un moment de la concentració que va tenir lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona. / Foto: MARC LLACH

El procés judicial iniciat per l'agrupació religiosa E-cristians contra diversos metges de quatre clíniques barcelonines per la presumpta realització d'avortaments il·legals i el fet que diverses dones que s'havien sotmès a un avortament es veiessin obligades a declarar davant dels tribunals a Madrid ha encès les alarmes en el si de les entitats feministes, els sindicats, algunes agrupacions de caire polític i les associacions que aglutinen els professionals sanitaris d'aquestes clíniques privades. Sota el lema Jo també he avortat, centenars de persones convocades per una trentena d'entitats catalanes que tenen el suport d'unes altres 70 agrupacions van concentrar-se ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir el dret a l'avortament lliure i gratuït i denunciar la «criminalització» de les dones que se sotmeten a aquest tipus d'intervencions per part de la dreta i de l'ala més «fonamentalista» de l'Església. Una realitat que ha motivat que el col·lectiu convocant s'adhereixi a una campanya estatal d'autoinculpació on cada ciutadà, amb el suport d'alguna de les entitats implicades i a través d'un document marc, podrà reconèixer haver-se sotmès a una interrupció de l'embaràs o haver acompanyat una dona a avortar davant d'un jutjat de guàrdia. «És intolerable que encara haguem de passar comptes davant de la justícia per un assumpte que afecta la nostra maternitat», va declarar Montserrat Cervera, presidenta de l'entitat feminista Ca la Dona.

La «persecució» de les dones i la falta de garanties legals dels professionals que fan aquestes intervencions, segons assegura el col·lectiu, podria canviar si el govern de l'Estat impulsés l'elaboració d'una nova llei que legalitzés l'avortament a través d'una normativa de terminis com ja passa en altres països europeus i la interrupció voluntària de l'embaràs fos una prestació normalitzada dins de la sanitat pública (només un 20% d'aquest tipus d'intervencions es financen parcialment amb diner públic i el 97% es realitzen en centres privats). Actualment, l'avortament només és legal en tres supòsits (violació fins a les 12 setmanes, malformació del fetus fins a les 22 i risc psicològic i físic de la mare sense límit temporal). La proposta que defensen la major part d'aquestes entitats és una normativa que permeti l'avortament lliure fins a un límit temporal raonable i consensuat i que, més enllà, la interrupció només es pugui realitzar per prescripció mèdica. Una mesura que ja van demanar les clíniques avortistes durant la vaga realitzada la segona setmana de gener.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.