Badalona navega. Però no sap cap a on. La ciutat no té un model de futur clar i això impedeix als seus governants definir polítiques clares en la majoria d'àmbits. En algunes carteres governamentals impera el pragmatisme, cosa que permet salvar el dia a dia i atendre algunes urgències, mentre que en altres s'està en una situació de paràlisi estructural, on ja no se sap si el que no funciona és el comandament polític –en alguns casos s'ha canviat després de les eleccions– o hi ha una incapacitat tècnica manifesta. Vivim en un constant dilema hamletià, i mentre decidim què serem quan siguem grans ens fem vells i les ciutats amb idees més joves, més empenta i més potencial econòmic (cas de Terrassa) ens passen la mà per la cara. Massa dilema existencial. Necessitem un psicòleg.

La darrera prova d'aquesta paràlisi per anàlisi la tenim en l'anul·lació temporal (quin eufemisme!) de la Fira de Badalona. L'administració municipal ha tingut un any de temps per pensar què havia de fer amb la fira però ha estat incapaç de millorar-la o de trobar-li una alternativa. I això que durant els darrers quatre o cinc anys s'havia fet un esforç més que important per modernitzar la fira, malgrat disposar d'un pressupost exigu. Ningú pot negar que l'àrea que aleshores presidia el regidor Lara va treballar per apujar el llistó de qualitat de la mostra, malgrat les dificultats que ofereix la Rambla com a espai per fer-hi exposicions i el desinterès habitual de les empreses per participar en esdeveniments d'aquesta mena. Diuen que li volen donar un canvi d'orientació, que és el mateix que dir que es vol fer alguna cosa diferent però que no es té ni la més remota idea del que es vol fer. Primera pregunta: per què un canvi d'orientació? Segona: quin objectiu es vol assolir? Tercera: de quins mitjans es disposarà? Dubto que ningú estigui en disposició de desfer els interrogants a hores d'ara. I si això és així: no hauria estat més pragmàtic mantenir la fira un any més i després ja la canviarem? Em temo que al darrere de la decisió de la suspensió de la fira hi ha motius més de fons, ja siguin econòmics o polítics.

La Fira de Badalona era una fira multisectorial com moltes altres; de fet, com la majoria de les que es fan a Catalunya. Expocoloma és l'exponent de fira multisectorial metropolitana per excel·lència i no sembla que els vagi malament. És clar, que allà hi ha una implicació de l'Agrupació del Comerç i la Indústria que no té res a veure amb l'interès que hi posen entitats més o menys homòlogues badalonines. És ben cert que, sense aquesta participació de la societat civil, ben bé no val la pena gastar-se diners a promocionar el comerç i la indústria de la ciutat. D'altra banda, és innegable que la fira, tal com es feia, no representava el potencial industrial de Badalona, sinó que era l'aparador d'una ciutat de serveis, amb un model comercial dèbil i amb un interès turístic poc explotat.

Si han de fer un canvi, que apostin per fer una fira amb denominació d'origen. Un certamen basat a donar a conèixer a l'exterior el millor de la ciutat: les empreses que exporten, els productes que són made in Badalona, els productes típics del municipi, el nostre potencial cultural, les nostres tradicions, les nostres figures històriques... Una fira per atraure turisme urbà d'arreu de Catalunya. Ara bé, si es vol fer ben fet, que estiguin disposats a gratar-se la butxaca, sobretot en promoció a l'exterior. Una fira ben feta contribuiria a reforçar l'orgull de ser badaloní, cada vegada més difícil de mantenir.