La cultura és una eina que ens dóna criteri per saber. Conèixer l'arquitectura, sense ser arquitecte, és interessant. M'agraden Gaudí, Le Corbusier, Niemeyer... Amb el temps, hom es fa unes aficions que no necessàriament segueixen modes, no cal que ningú digui què cal fer, dir o menjar. Sovint seguir els dictats d'altres fa evident moltes llacunes i manca d'idees pròpies.Quan un regidor de Cultura de Badalona parla de «gustos», suposo que ho fa més aviat de paelles d'arròs que no d'arquitectura. Pels petits detalls també es coneix les persones, començant pel vestir, el llenguatge i la manera d'anar pel món. Si el regidor de l'Escala s'encaparrés a fer xalets al museu d'Empúries i els veïns no ho volguessin, ningú, excepte el regidor, parlaria de «gustos». Si al Museu d'Automòbils Antics s'hi posés un Ferrari d'ara mateix, només parlaria de «gustos» qui l'hi ha posat.
Recullo un fragment del discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, de Quim Monzó: «Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules comodí que, amb gran mestria –per quedar com a gent responsable–, apliquen en el moment just, encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l'expedient».
