| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dimecres, 23 de gener de 2008 > Els mestres, satisfets amb el grau d'autonomia que ara tenen les escoles
Un informe de la fundació Bofill revela que el cost d'una hora de classe a Catalunya és dels més elevats de l'OCDEMARCEL BARRERA. Barcelona L'autonomia de què gaudeixen actualment les escoles i instituts, i que la llei d'educació preveu reformar de dalt a baix, no genera curiosament una especial insatisfacció entre els docents. Més aviat al contrari: un 54% dels mestres i professors diuen que se senten satisfets o molt satisfets, segons una macroenquesta duta a terme per la Fundació Jaume Bofill a 4.900 professors de primària i secundària. Respecte al lideratge exercit pels equips directius, que Educació també vol reforçar i que juntament amb l'autonomia dels centres ha provocat la vaga de mestres del 14 de febrer, als mestres també els sembla bé tal com estan les coses. Un 63% es mostren molt satisfets o satisfets. En canvi, genera una gran insatisfacció la implicació que tenen les famílies en la docència.
Els mestres i professors estan majoritàriament satisfets amb el seu horari –70%– i amb la feina que fan a les classes, en què el percentatge arriba a un 80%; però en canvi expressen una gran insatisfacció pel que fa a la manca de promoció professional, l'anomenada carrera docent, i la implicació que tenen les famílies en les activitats docents i en el prestigi o valoració social que tenen els professors. Aquí les xifres parlen per si mateixes. Un 80% diuen que se senten molt insatisfets o insatisfets de la valoració social que reben. També hi ha altres dades que conviden al pessimisme. Per exemple, un de cada quatre professors no està content amb l'heterogeneïtat d'alumnes que hi ha a les aules. Mentre que només un 10% dels mestres i professors enquestats se senten satisfets del funcionament general de l'ensenyament obligatori, un 60% es declaren insatisfets o molt insatisfets. El 30% restant assenyala que no se sent ni satisfet ni insatisfet. Altres respostes encoratgen una mica més. Per exemple, el grau de satisfacció respecte a l'estabilitat laboral dels professors supera el 70%; encara que l'informe, codirigit per Francesc Pedró, catedràtic de la UPC i director del Centre de Recerca en Educació de l'OCDE, també assenyala que a Catalunya el grau de docents d'interins arriba al 24% del total de professors, molt per sobre del 10% que de mitjana tenen els països de l'OCDE. Respecte a l'autonomia de centres, que la majoria de professors veuen bé com està, Pedró va dir a El Punt amb posterioritat a la roda de premsa que «seria bo que els polítics tinguessin en compte aquesta dada» abans de fer cap reforma, i que, «tot i que no invalida la proposta, sí que evidencia que les veus i les expectatives que s'havien generat per a l'autonomia i els equips directius no compten amb l'opinió majoritària del professorat». L'informe també assenyala una disfunció, i són les hores de pissarra o hores de contacte en argot educatiu que tenen els professors catalans amb els seus alumnes. Hi ha molts més professors que fa uns anys i les ràtios han millorat –s'ha passat de 18 alumnes per professor a 12 a primària i de 14 a 9 a secundària– però en canvi hi ha problemes. «El que teòricament el sistema podria fer no fa», va dir l'expert. Pedró es referia al fet que, tot i que l'augment de professorat ha estat molt important, la reducció de les hores de classe, que a primària ha passat de 25 a 23 hores setmanals, ha fet disparar el cost de la classe, fins al punt que a Catalunya el preu de les classes, sobretot a secundària, és dels més elevats de l'OCDE, només superat per tres països –Luxemburg, el Japó i Corea del Sud–. La diferència és molt gran amb alguns països que estan al capdavant en educació. A Catalunya, per exemple, el cost d'una classe és d'uns 58 dòlars expressats en PPC, un 45% més que a Finlàndia. Tot i que les ràtios professor-alumne han millorat i molt tant a la primària com a la secundària, una altra cosa ben diferent és el que l'informe assenyala com a grandària de la classe, és a dir, el nombre d'alumnes que hi ha a les aules. Pedró va assenyalar que Educació no havia facilitat per a l'informe, tot i haver-ho demanat, una dada «clau», que és el nombre d'aules que superen la ràtio de 25 alumnes a primària i 30 a secundària. Segons l'informe, resulta «sorprenent» que tot i que les ràtios alumne-professor siguin millors a Catalunya que a la resta de l'OCDE, aquí hi hagi, paradoxalment, més massificació. L'estudi ho atribueix a l'«organització de l'ensenyament». En general, el grau de satisfacció que expressen els docents és bo. Un 43% diuen que se senten satisfets. Per Francesc Pedró, als professors «els falta il·lusió», producte de la falta de perspectives salarials i professionals, però «no estan cremats» i a més valoren positivament els recursos materials de què disposen. L'informe també assenyala que hi ha menys grau de satisfacció entre els docents de secundària, i que la professió està feminitzada i bastant envellida. Quasi un 30% dels 81.000 docents tenen entre 50 i 59 anys. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|