dimarts, 22 de gener de 2008
> L'afer de Pizarro
la columna
JORDI SOLER.
Els diaris de Madrid, gairebé tots simpatitzants del PP i sistemàtics denigradors del PSOE, sobretot de Rodríguez Zapatero –llevat d'El País i Público–, han tocat el tema de Manuel Pizarro cadascun a la seva manera. Público, per exemple, explicava l'endemà mateix de saber-se que el PP l'havia fitxat, que aquest era amic de Federico Jiménez Losantos. Ahir, en la seva columna a El Mundo, FJL proclamava: «Pizarro no nació rico ni se forró en Endesa, y se va renunciando a tres millones de euros al año y a heredar Telefónica si la dejase Alierta.» I, també ahir, El País publicava les retribucions del senyor Pizarro sota aquest titular: «Pizarro cobró casi el triple que todo el gobierno junto». En un dels paràgrafs d'aquesta informació econòmica personal, es podia llegir això, de Manuel Pizarro: «De 2004 a 2006 se duplicó el sueldo y en ese año, último del que hay datos, cobró entre sueldo fijo, bonus, dietas, seguros y aportaciones al fondo de pensiones más de 3,6 millones de euros.» La defensa que Jiménez Losantos feia del seu amic acabava amb un atac frontal, acusació inclosa, al ministre de Treball i Afers Socials i al president de la Generalitat de Catalunya: «Pero Caldera, dilapidador de archivos, y Montilla, salteador de Endesa, lo acusan de ser rico. ¡Como si fuera un delito! ‘Milmillones' Montilla sabrá lo que es eso.» I els que no sabem res, què? De Pizarro ens queda la famosa negativa a ser empleat de «la Caixa» quan es va produir aquella opa de Gas Natural sobre Endesa, en què les forces vives de la dreta hispànica, Pizarro inclòs, van abominar dels opaires pel fet de ser catalans, i es van estimar més la proposta d'uns opaires germànics (pagaven millor, compte), encara que al final van ser una empresa italiana i una d'espanyola les que se la llevaran al río. Ah, el senyor Pizarro s'ha afanyat a dir que ell no és ni de bon tros anticatalà, que de jove havia viscut a Tarragona, i que n'estava encantat. Com que també és amic d'Aznar, segur que entre ells deuen parlar català. En privat, naturalment.
|
