He arribat a la conclusió que la baixa qualitat dels programes (incomptables programes porqueria) busca que el millor que veiem siguin els anuncis. El món feliç de Huxley anava per aquí; es va equivocar l'escriptor.

Ranejarà l'ordre del producte interior brut, el valor del nombre d'hores perdudes mirant els programes de televisió? Un malbaratament nacional apocalíptic!

A més de pagar, engreixem i debilitem el nostre cervell, com adoradors enlluernats del déu del consum televisiu; consum i més consum d'estupideses de multinacional. Una veritable plaga dels nostres temps.

Doncs, a mi, que em paguin per mirar-la, o que la vegi el pare que la va parir.