Ve de gust presentar una col·lecció de literatura, i encara més si té una definició peculiar. Des del col·lectiu La Gent del Llamp es va considerar que seria útil la publicació d'una sèrie de petits llibres que servissin bàsicament perquè persones que comencen a escriure fessin una primera entrada, amb opuscle propi, en el camp de l'edició i, en mesura menor, perquè altres de més experimentades hi poguessin donar a conèixer una petita peça o una plaquette de poesies, amb independència de si posteriorment la volen incloure en un volum més ampli. Una col·lecció alhora de xoc i de caprici que donés sortida a unes necessitats d'expressió i de singularització d'unes peces de dimensions reduïdes. En un altre temps, s'hauria pogut explotar la forma del lliurament mensual per subscripció o en quiosc, però aquesta fórmula, de gran rendiment vuitanta o cent anys enrere, no ha funcionat en els darrers intents, com El conte del dijous. En conseqüència, es va pensar en un producte de cost escàs però amb dignitat de presentació i es va recórrer a l'ajut institucional, que va venir gràcies als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, impulsats amb una energia superior pel poeta Adam Manyé. És així que s'ha anat definint la col·lecció perquè produís el màxim rendiment. Els llibres són breus, la quantitat estàndard de pàgines és de vint-i-quatre, apareixen mensualment i no tenen limitació de gènere. La majoria han de ser d'autors amb poca o gens d'obra publicada, només de tant en tant s'hi intercalen textos d'autors més experimentats, i el control de qualitat l'exerceix La Gent del Llamp.

Calia resoldre la visibilitat d'unitats petites com aquestes per a persones –des de lectors fins a crítics– que potser no farien cas d'un opuscle i, en canvi, donarien crèdit a un volum de més gruix. Per a la primera remesa, s'ha experimentat una combinació que pot resultar eficaç: al cap d'una quantitat determinada, els opuscles es reuneixen en un volum, a la manera d'una miscel·lània o revista de creació. És així que el primer any, per Sant Jordi, es publicarà un llibre de vora dues-centes pàgines que agruparà els vuit primer números de la col·lecció.

Es va considerar convenient que s'establís una relació evident, des del primer impacte visual, entre els llibrets i entre els llibrets i el volum que els aplegarà. S'ha recorregut a la planificació d'una imatge, encomanada a un artista gràfic, amb una única imatge amb variacions per a cada llibre petit i que es presentarà de manera completa en el miscel·lani. Per a aquesta primera sèrie s'ha confiat aquesta comesa a Pere Español Bosch, que l'ha resolt amb una elegància exquisida amb la imatge d'una màscara incompleta amb diferents colors de fons en cada una de les cobertes i que només es podrà veure sencera i plena en la coberta del llibre de més gruix.

En el moment de la redacció d'aquest article de presentació, han aparegut tres llibres de la sèrie, el poemes de L'olor del son, d'Uri Mas i de Vol, de Gabriel Guasch, i el conte El nàufrag i la gavina, d'Alba Tomàs. Dintre del mes de gener es publicaran La cruïlla, de Conxita Jiménez, i Els noms del complement, d'Adrià Targa. No em pertoca parlar d'aquests breus llibres. Si, com a membre del col·lectiu editor, no resultava excessiu que presentés el projecte –ja realitat–, m'he d'abstenir de funcions crítiques d'uns llibres concrets. Sí que entra en les meves funcions encoratjar els escriptors del Camp de Tarragona a intentar entrar en el món de l'edició per aquest camí.