| |||||
|
dilluns, 21 de gener de 2008 > Una associació de mossos amb lesions cròniques s'enfronta a la conselleria
Són agents que no volen deixar de fer de policies i reclamen una plaça de segona activitatSÍLVIA BARROSO. Barcelona Són mossos d'esquadra i no volen deixar de ser-ho, tot i haver tingut accidents o malalties que els han deixat seqüeles cròniques. L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitat manté un estira-i-arronsa amb el Departament d'Interior per aconseguir que el reglament de segona activitat, que la conselleria negocia amb els sindicats, busqui una sortida a la seva situació. Es queixen que l'administració vol arraconar-los en un cos auxiliar paral·lel que els encarregaria «tasques com les que fan els ordenances». En les pròximes setmanes compareixeran al Parlament per exposar el cas. La comissió de Justícia i Seguretat del Parlament va aprovar al mes passat la compareixença del president de l'Associació de Mossos Discapacitats, Àngel Gómez-Quintero, que hi anirà a reclamar el dret de l'entitat a participar en les negociacions amb la conselleria sobre el reglament de segona activitat només els sindicats hi tenen accés i demanarà als diputats que vetllin perquè el govern no els arraconi. L'esborrany del decret que es prepara només preveu places de segona activitat feines policials complementàries per als agents amb invalidesa permanent parcial. Per a la invalidesa total la més freqüent només s'esbossa una nova figura, l'«auxiliar tècnic de suport», amb tasques no especificades. «Volen que fem d'ordenances», es queixa Evarist Camacho, mosso des del 2002. Camacho era escorta i el maig de 2006 va tenir un accident de moto quan anava a treballar. Va perdre un braç. Un altre accident de moto va canviar la vida de Miquel Àngel Reguero, policia des de 1995. Treballava a l'oficina del portaveu i va caure amb la moto quan tornava cap a casa el 5 de novembre de 2004, «en plena etapa de predesplegament a Barcelona». Al seu costat, Eduard Pascual s'exclama que la conselleria vulgui «engegar a rodar la formació d'un policia, que costa molts diners al contribuent». Pascual, que va ingressar al cos el 1996, és caporal i dirigia un grup d'investigació a Figueres. Va quedar sord a causa d'un antibiòtic i té fibromiàlgia. Tanmateix, amb uns sofisticats audiòfons i la lectura de llavis segueix qualsevol conversa sense problemes. «No puc estar vuit hores ficat en una patrulla ni córrer darrere d'un delinqüent, però puc continuar analitzant informació», assegura. El seu cas és complicat perquè té una invalidesa absoluta i, per a aquest grau, el decret de segona activitat en preparació no preveu ni tan sols la possibilitat d'incorporar-se a un cos auxiliar eventual. «La meva pensió és el sou sencer [els seus companys amb invalidesa total només perceben el 55% del sou], els diners no són el problema, però jo vull treballar de mosso», conclou. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Discriminació >El departament diu que s'hi esforça >Una associació de mossos amb lesions cròniques s'enfronta a la conselleria |
|