L'any 2004, per primera vegada, tots els grups amb representació al Consell Comarcal del Maresme –PSC, CiU, ERC, ICV-EUiA i PP– van aprovar per unanimitat un document sobre la mobilitat i les infraestructures a la comarca. Govern i oposició consensuaven uns eixos mínims per començar a treballar i resoldre un dels greuges històrics de la zona. L'entesa es va forjar al voltant d'una major i més eficaç estructuració del transport ferroviari, la transformació de l'N-II en una via cívica i la gratuïtat de l'autopista C-32, en especial per als veïns del Maresme. D'aquell document de bones intencions en queda ben poca cosa. És cert que les demandes genèriques continuen tenint vigència tres anys després. L'escull, de moment insalvable, és la manera de dur-les a la pràctica.

Si en l'àmbit del transport ferroviari les posicions són més o menys semblants, no passa el mateix quan es debat el present i, en especial el futur, de l'N-II. Quan el Ministeri de Foment va dibuixar un nou traçat paral·lel a l'autopista C-32, el Consell Comarcal va unificar una proposta pròpia en la qual transformava la nova via en una xarxa de connexions entre els municipis de muntanya, històricament mal comunicats. Aquella demanda, amb les primeres queixes sorgides des d'ERC i ICV-EUiA –que parlaven d'un trinxament del territori– es va fer arribar tant a la Generalitat com a l'Estat i va generar les primeres esquerdes en el consens general. La mort de l'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, en un accident a la N-II va agilitar una resposta ràpida evidenciada amb l'aplicació de millores per garantir la seguretat de la via al tram sud del Maresme. Millores que, d'altra banda, han estat posades en dubte tant pels ajuntaments com per les plataformes ciutadanes. L'últim episodi del serial sobre la mobilitat el va protagonitzar el PSC amb l'anunci que el millor per a l'N-II al Maresme era traslladar-la fora de la comarca i que calia agilitar la construcció de la via paral·lela al costat de l'autopista per desencallar una demanda que s'allarga sense solució en el temps. ERC ja ha manifestat que rebutja la construcció de més carreteres «en un territori malmès» per una urbanització salvatge i vol que la mateixa C-32 es transformi en l'alternativa a l'N-II. Els ecosocialistes també s'han negat a donar suport a fer una nova via i recorden que la solució a la mobilitat de la comarca implica obligatòriament invertir en transport públic. CiU, que en el seu moment va defensar fer laterals a la C-32, tampoc veu malament que l'alternativa a l'N-II sigui la mateixa autopista, però n'exigeix la gratuïtat per als veïns. Finalment, el PP retreu que els interessos partidistes i l'afany de protagonisme hagin trencat aquell difícil consens signat el 2004. La falta de front comú per liderar les infraestructures al Maresme pot passar factura quan des de l'Estat arribi la proposta final i l'ordre d'executar-la. El PSC assegura que es tracta de tornar a negociar i veu viable una entesa. La resta de partits no comparteixen els bons auguris.