En els moments finals de Centaures del desert, de John Ford, Ethan Edwards aconsegueix trobar, després de molts anys, la seva neboda que havia estat segrestada pels indis. La nena s'ha transformat en una noia vestida com una índia i en el seu rostre es rebel·la la relació sexual que ha mantingut amb el cap de la tribu. Ethan Edwards la contempla amb menyspreu perquè sap que alguna cosa inevitable l'ha transformat i l'ha desplaçat d'ell. En el valle de Elah, de Paul Haggis, podria ser considerada, en certa manera, com una prolongació d'alguns dels motius que va plantejar John Ford, els quals ja havien estat presents a Hardcore, un mundo oculto de Paul Schraeder. En totes aquestes pel·lícules hi ha algú que busca i a mesura que du a terme el viatge descobreix alguna identitat amagada i amb ella acaba sorgint una idea forta de la transformació d'Amèrica. Paul Haggis sembla que vulgui situar-se a prop de la vella tradició americana per tal d'explorar un tema concret: les empremtes morals que la guerra de l'Iraq ha deixat en el cor de la societat americana. Com a Redacted, de Brian de Palma, també es parla de la degradació dels valors polítics que havien construït una certa idea utòpica d'Amèrica, amb la diferència que per descriure la dissolució dels valors, Haggis no es desplaça fins a la primera línia del front sinó que prefereix observar els efectes de la guerra dins de l'imperi.

En el valle de Elah adopta l'estructura d'una investigació que porta un pare a buscar quin ha estat el destí del seu fill que ha desaparegut després de la guerra. La investigació adopta l'aire d'una recerca policíaca en què col·labora una policia. Allò que interessa, però, a Haggis no és tant el resultat material dels fets, segons la lògica del thriller, sinó les conseqüències que aquests tenen a l'interior d'una societat que ha perdut la virginitat. Al final del recorregut hi ha un cadàver, però aquest no actua com una evidència sinó com el símbol de tot allò que ha deixat de ser el que era. Si Ethan Edwards a Centaures del desert veu reflectit en el rostre de la seva neboda la pròpia degradació, el protagonista d'En el valle de Elah troba en unes imatges captades en vídeo el relat d'algú que va travessar el costat fosc. El fill perdut és símbol d'una certa Amèrica perduda. Al començament d'En el valle de Elah un home aixeca una bandera nord-americana, al final repeteix el gest, però la bandera està a l'inrevés. Entre les dues accions alguna cosa ha canviat de forma inevitablement i això que ha canviat és la pròpia idea d'Amèrica com a territori verge per la gestió del somni americà. L'Iraq, com el Vietnam, ha transformat el somni en un malson.