Per si en teníem dubtes o arribàvem a pensar malament, Manuel Pizarro ha esvaït dubtes i ha afirmat, de viva veu, que estima Catalunya. Ho ha fet en la seva presentació com a home del Partit Popular i elefant blanc en les candidatures populars en les properes eleccions generals. Rajoy ha jugat fort i, en correspondència, Pizarro ha fet notar la positiva relació que ha mantingut amb els catalans, des la seva primera destinació com a advocat de l'Estat, a Tarragona, fins a les darreres gestions com a president d'Endesa. Tot un conjunt de gestions que el fan estar orgullós d'haver treballat constantment, aquí i a Madrid, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans catalans. I, per millorar el nivell de vida dels residents a Catalunya, fins i tot ha fet ús de diners provinents d'altres regions espanyoles i els ha abocat a aquesta comunitat. Bé, tot això ho ha afirmat ell mateix i és possible que fins i tot s'ho cregui.

És segur que Mariano Rajoy i els seus assessors més propers deuen haver valorat els pros i els contres de la candidatura de l'ex-president d'Endesa, una elecció que evidencia la renúncia popular a intentar canviar la dinàmica del partit a Catalunya. Amb Pizarro, fins els sectors catalans propers als populars i l'alt empresariat amic de Rajoy poden desviar els ulls cap a un altre cantó, i és significatiu que José Manuel Lara Bosch, proper als postulats populars, ja hagi declarat el seu desencís per la tria i hagi denunciat que la inclusió de Pizarro a les llistes els restarà vots catalans, i que «una vegada més, els interessos electorals del Partit Popular a Espanya passen per sobre dels interessos de Catalunya». Si més no, la decisió personal de Rajoy evidencia que poc li importen els vots catalans i que dóna per perduts, i ben perduts, els districtes electorals d'aquesta comunitat autònoma.

Comptes Potser sí que els responsables de campanya del PP han fet números dels rèdits favorables a tot l'Estat que els pot significar el menyspreu a Catalunya però, en aquest àmbit, no crec que Manuel Pizarro els pugui portar gaires vots de l'Espanya profunda i, per contra, en un resultat electoral ajustat, la renúncia a un bon resultat a terres catalanes pot esdevenir un esvoranc insalvable. També és veritat que el PSOE estatal no té gaire sensibilitat per la realitat catalana, però, amb Pizarro, el PP decep especialment la classe empresarial i financera del país, i això pot significar un peatge molt elevat.