Som cinc professores d'un centre públic d'aquesta localitat que vam anar a esmorzar a l'esmentat bar.

Els fets sorprenents són els següents: una de les companyes va demanar un «mini de pernil salat i una infusió». Des de la barra, el cambrer va fer una negació amb el cap.

Una altra companya va demanar un «cafè amb llet». El cambrer va tornar a negar amb el cap.

Aquesta situació es va repetir dues vegades més, fins que una de nosaltres va demanar un «café solo y descafeinado». El cambrer va contestar: «Eso sí que tenemos». Es va apropar a la nostra taula per prendre nota.

Sense poder creure el que estava succeint, una companya va preguntar: «Vol dir que si li demano un café con leche me'l servirà i si li demano un cafè amb llet, no?

El cambrer, amb un somriure irònic, va afirmar amb el cap.

Ens sembla que no calen més comentaris per demostrar la situació de marginació de què és objecte la llengua catalana en situacions quotidianes com aquesta, quan, de fet, és una llengua tan oficial a Catalunya com ho és el castellà.

Amb aquest escrit, doncs, volem denunciar aquest fet i posar-lo en coneixement de les autoritats competents per tal que prenguin les mesures necessàries perquè no es repeteixin situacions semblants.

Parlar català és un dret, i entendre'l, una obligació per a tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya.