Davant d'un públic entregat, Ibarretxe va exposar el seu projecte per al País Basc amb claredat d'idees, dempeus, sense llegir i guiat per un Power Point farcit de cites, com si impartís una classe magistral. El lehendakari va tornar a aixecar l'esperit de la manifestació que va farcir els carrers de Barcelona de reivindicacions sobiranistes al desembre, com a conseqüència del maltractament de l'Estat cap a Catalunya.
Va deixar clar que el problema basc no rau en la necessitat de «tenir més o menys competències». És «de fons i de poder polític», va dir; de tenir «personalitat» en una Europa que ha de reconèixer que existeixen altres realitats a banda dels estats actuals, i ha d'acceptar-les com a nous països dins de la Unió, com a prova de la seva «modernitat». El president basc va tornar a reunir els moviments sobiranistes, CiU i ERC en un context polític clau: després del nou fracàs del traspàs de rodalies, de la constatació que el desplegament de l'Estatut serà lent, en un moment d'espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la reforma, quan impera un clar malestar i desafecció entre molts catalans, i a poques setmanes de les eleccions al Congrés i al Senat. Amb el seu diàfan full de ruta, que ja ha engegat amb l'oferta de pacte que va rebutjar el president espanyol i continuarà amb la convocatòria d'una consulta «sobre criteris polítics» el 25 d'octubre d'aquest any, Ibarretxe va deixar clar que no farà marxa enrere i que hi ha vies democràtiques perquè els pobles basc i català s'expressin a les urnes. I tot això, davant de dos partits catalans que sumen majoria al Parlament i que estan inequívocament definits a favor del «dret a decidir». ERC hi va ser representada pel seus candidats al Congrés Joan Ridao i Joan Tardà, entre d'altres, i CiU, pel portaveu al Parlament, Oriol Pujol, Felip Puig i Francesc Homs. En canvi, no es va veure ni amb José Montilla ni cap membre del govern. «Hem de treballar, hem de despertar», va arengar Ibarretxe tot citant un poema d'Orixe. El futur del poble basc i català, va dir, no el defensaran societats acomodades.
El lehendakari, que va censurar el «cop de porta» que Madrid va donar al seu pla el 2003, no va deixar de traçar paral·lelismes entre l'Estatut de Gernika i el català. Va constatar que el text basc «s'ha incomplert» i que «se n'ha anul·lat la potencialitat», però va advertir que els bascos tenen un fort respecte pel compliment de la paraula. Citant una vella dita, va guanyar-se una ovació del públic: «La primera vegada que algú t'enganya, la culpa és seva; la segona vegada, la culpa és teva.» Poc després, va recordar la famosa promesa de José Luis Rodríguez Zapatero d'aprovar l'Estatut que votés el Parlament català.
Amb contundència, el president basc va preguntar-se com es pot mantenir una relació positiva amb un estat que «no respecta el dret a decidir dels nostres pobles», un principi que és «la base d'una convivència moderna i plenament democràtica». Per damunt de tot, va defensar que el poble basc ha de dibuixar el seu futur: «No podem continuar mirant eternament ETA ni Madrid per trobar solucions.» «Les tenim nosaltres», hi va afegir.
)
