divendres, 18 de gener de 2008
> El repartiment del botí
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Hem sentit dir que si els periodistes parlem tant d'aquesta qüestió del nomenament del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és per una raó gremialista, perquè toca la professió. Aquestes veus reblen el clau tot assegurant que a la gran majoria de ciutadans el tema no els importa gens i ni tan solament no saben què és la CCMA ni el CAC ni qui els governa ni qui en són membres. Potser sí. Hauríem de veure fins a quin punt això és veritat però, en tot cas, és una llàstima que tanta gent sàpiga qui és la Maria Pau Huguet i en canvi desconegui qui és en Josep Maria Carbonell. O que ignorin per què en Josep Micaló és membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya o per què el professor de filosofia i exconseller Del Pozo és membre del consell de govern de la CCMA. I que consti que els esmentem només com a exemple. Si els ciutadans sabessin aquestes coses i coneguessin les biografies dels membres dels dos organismes i quin procediment s'ha seguit per designar-los i per quines raons els han atorgat el càrrec, aleshores potser entendrien alguns misteris que ara els passen per ull. Però, certament, no interessa que els ciutadans fiquin el nas a la cuina de la política i per això els han convençut que no ho han de fer i que és molt més entretingut mirar la Maria Pau Huguet que no pas fixar-se en els delicats equilibris del socialista Carbonell. En política, als ciutadans els està reservada l'emotivitat. Ara ve una potent campanya electoral i tindrem prou ocasió de tornar-ho a comprovar. Ara que les ideologies s'han aprimat tant que això que anomenen el centre vessa per cada banda, el ciutadà vota en funció d'emocions i sensacions i, segons com, d'intuïcions. Però un cop s'han dipositat els vots es tanquen les portes dels despatxos, s'acaben els somriures i les promeses i comença el repartiment del botí. En aquesta cerimònia, que s'ha convertit en l'essència i en la clau de la vida política, als ciutadans ja no els deixen entrar. Els han dit que no té cap interès. I, la gent, de bona fe, s'ho creu.
|
)
