Les obres alternatives al Plan Hidrológico Nacional retirat per la ministra Cristina Narbona quan va accedir al govern de l'Estat espanyol van suposar la substitució de la política de transvasaments per la dessalinització. A Catalunya, el ministeri va programar tres plantes que s'afegien a la que ja funciona a Blanes, al Maresme. Ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, prioritzava la construcció de la quarta dessaladora –la del Prat ja està en execució–, i ja s'han començat els tràmits per instal·lar la tercera a Cunit, a la zona nord de la Tordera per garantir el futur subministrament a Barcelona i Girona.

La quarta dessaladora tindrà la mateixa capacitat per produir aigua que la planta que es construeix al Prat de Llobregat, 60 hectòmetres cúbics. Una producció que la converteix, juntament amb la del Prat, en la més gran de tot l'Estat espanyol; la més gran actualment és la de Carboneras, a Almeria, de 42 hectòmetres cúbics i d'on procedirà l'aigua que arribarà en vaixell a Barcelona a partir del mes de maig. Aquest nou centre que es construirà a la zona nord de la Tordera –ahir no es va concretar el municipi perquè les negociacions encara estan obertes– permetrà garantir l'abastament d'aigua a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental, per la qual cosa el seu emplaçament definitiu serà a prop de l'actual dessaladora situada a Blanes, que ja abasteix onze municipis de l'Alt Maresme juntament amb els municipis gironins de Blanes, Lloret i Tossa.

El calendari fixava l'entrada en servei d'aquesta nova planta en un termini que arribava fins al 2025 però la situació de sequera que viu el país i la necessitat de garantir el subministrament d'aigua a l'àmbit metropolità i les comarques de Girona han fet avançat els tràmits, i la posada en marxa es calcula que podria ser a final del 2011 o principi del 2012. El cost de les obres de la quarta dessaladora és de 150 milions d'euros i els 60 hectòmetres cúbics d'aigua dessalinitzada s'afegirien als 20 hectòmetres cúbics que produeix la planta de Blanes, també al delta de la Tordera. Aquesta zona, a més de les dessaladores, també concentra dues depuradores, la de Blanes i la de Palafolls. Amb aquestes actuacions, el conseller de Medi Ambient va defensar la política que aposta per la construcció de dessaladores en detriment dels transvasaments. Baltasar va rebutjar el del Roine i va assegurar que es tractaria d'una obra faraònica, «més de set anys de treballs abans no entrés en funcionament» i la construcció d'una canonada amb fort impacte sobre el territori.